Buscant un video per el youtube, he trobat aquest que veureu aqui sota. M'ha fet tant de mal, m'he sentit tant decebuda, tant triste.
M'ha fet pensar en que sol que et pots sentir enmig de tanta gent, i el que és pitjor, no es que t'hi sentis, es que n'estas.
">
Aquesta és la traducció al català de la cançó que sona en el video. A mi m'agrada moltissim, el que canta es ANTHONY AND THE JOHNSONS, una cançó i una veu maravellosa per mostrar el pitjor que es pot veure, la insolidaritat, la indiferencia.
Un amic, m'ha dit que només era un muntatge per la cançó, segur que es així, però no ens enganyem, aquesta solitud, aquesta indiferencia, existeix i te la trobes cada dia pel carrer.
ESPERO QUE HI HAGI ALGÚ
Espero que hi hagi algú que tingui cura de mi
Anire allà quan em mori?
Espero que hi hagi algú que alliberi el meu cor
Es bonic que t'abracin quan estas cansada.
Hi ha un fantasma al meu horitzó
quan me'n vaig a dormir
Com puc adormir-me a la nit?
Com donaré descans al meu cor?
Oh! estic espantada, en un lloc
entre la llum i el no res
no vull ser l'unica que es quedi allà
Hi ha un home al meu horitzó
M'en vull anar a dormir
Si caic als seus peus aquesta nit
Donarà descans al meu cor?
Així que espero no afogar-me
o paralitzar-me en la llum
Espero que hi hagi algú que tingui cura de mi
Anire allà quan em mori?
Espero que hi hagi algú que alliberi el meu cor
Es bonic que t'abracin quan estàs cansada.
EL PODER
Fa 12 anys
3 comentaris:
Noia … n´estiguis trista ni passis cap pena, és sols un muntatge per adornar una canso ... és trista la lletra però sols és això, un petit engany per fer patir a persones sensibles i emotives com ets tu.
Una abraçada
Joan, potser aquest si que es un muntatge, a mi no m'ho ha semblat, però s'adiu molt amb la lletra de la cançó i segurament tens raó.
Pero jo aquesta indiferencia l'he vist i l'he viscut. Aixó si que es trist Joan, per aixó m'ha afectat tant veure-ho i constatar que sols que estem, envoltats de tanta gent.
Gràcies pel teu missatge.
Una abraçada a tu, també.
Jo no se si és un muntatge o no, l'únic que puc dir és que els meus peus podries ser uns dels que passen de llarg. En una ciutat com Barcelona diariament et creues amb 20 o 30 persones com aquest senyor, de tots ells només un agrairia que li donessis la mà, els altres només volen diners o robar-te la bossa. Se que és trist dir això però més trist és adonar-te que t'enganyen i et roben. Quan t'ho han fet uns quants cops acabes per ignorar a la resta...A mi m'han arribat a tirar per terra per robar-me quatre merdes de rellotges, on és la integritat en això? I en els que demanen pel carrer i es fan passar per Sord-muts quan no ho són? I ens els que et diuen que no tenen res per menjar i es gastens els diners en comprar gelats? Jo he comprat menjar i entrepans per moltes persones a Barcelona i realment n'hi ha poques que ho necessitin de debó.
Publica un comentari a l'entrada