PRINCESA

">

Aquesta entrada la dedico molt especialment a la meva filla, Marta. Per moltes raons, la principal és perque quan la vàrem sentir totes dues, no us puc explicar perquè, però ens vàrem adonar que estava escrita com si hagues llegit els nostres sentiments més intims.
També perquè la Marta fins que no va sentir aquesta cançó, no va començar a "escoltarse" les cançons de'n Serrat, a adonar-se que cada una és un poema inspirat en qualsevol vivencia seva o de persones properes i que no se com ho fa, però te l'habilitat de ficar-se dins teu i remouret els sentiments més intims i amagats i escriurel's i cantar-los com si els hi haguessis dictat tu.
M'agrada escoltar-la perquè a mes de ser preciosa, quan l'escolto em sento molt unida a la meva filla, és com si estiguem on estiguem, el so precios d'aquesta música fa que els nostres cors s'uneixin i bateguin com si només fos un sol cor.
Marta, la teva "vieja" t'estima molt, i no em cal que vinguis a buscar-me amb limusina, amb el "Corsa" ja passem, oi?