La vida, segons diuen tots els cientifics, te quatre fasses: Neixer, creixer, reproduir-se i morir.
Però no es cert, no és així, la vida no es un estudi cientific, és molt més complicat, no tothom passa per totes les fasses i tampoc triga el mateix temps en passar-les.
Les úniques certes son neixer i morir, aquestes son igual por tothom, son dues fasses que no es poden planejar, neixem sense que ningú ens hagi demanat si volem venir a aquest mon, i no podem triar si neixer o no, naixem i ja està.
Morim sense poder triar no com, ni quan, ni on, és un fet irrefutable, tots hem de morir.
Però els altres cicles, ja no els passa tothom i si els passen no tenen pautes. Pot ser que una persona neixi però es mori poc després, aquesta persona només n'ha tingut dues.
Pot ser que neixi i creixi, però que no es reprodueixi en tota la seva vida, llavors només n'ha tingut tres.
La vida no es pot medir cientificament, és imprevisible, voluble, cambiant, i no sempre és com nosaltres volem que sigui.
Hi ha persones que si els preguntes que farien si tornessin a neixer, si canviarien res, diuen que no, que tot el que han passat els està bé.
Jo no soc d'aquest gurp de persones, canviaria moltissimes coses de la meva vida, i em quedaria amb lo que per mi és essencial, imprescindible, els meus pares i les meves filles, si tinc això, tots els altres moments, les altres situacions, poden canviar.
EL PODER
Fa 12 anys
2 comentaris:
La vida és un munt d'etapes, lo important és tenir qui més estimem aprop, per mi els fills i filla, cap moment és més important.
Un petonet
Jo tampoc canviaria gaire res com et diuen alguns, i evidentment, allò imborrable són els fills, el fet més meravellòs i únic de la vida, i els pares, que t'arrelen al món...
Publica un comentari a l'entrada