El dilluns a la tarde, tenia hora amb el metge, (ultimament només vaig d'un metge a l'altre) hi vaig voler anar caminant, perquè no em trobava bé i tenia por d'agafar el cotxe.
Quan ja faltavan uns 50 m. per arrivar a la consulta del metge, quasi a sota, vaig caure, com tantes altres vegades, des de que estic malalta caic molt sovint, però sempre m'havia passat a casa, doncs aquesta caiguda va ser monumental, jo només em veia allà estirada al terra, plena de sang i no em podia aixecar, perquè el cop fort se'l va endur tot el cap.
Gràcies a tanta gent del voltant, els botiguers, els vianants, tothom em va ajudar, una botiga em van treure una cadira, una altre dona em va anar posant gases per parar l'emorràgia, i per descomptat des d'el primer moment van avisar l'ambulància.
No els hi vaig veure les cares, no se qui son i no els podré agraïr mai personalment tot el que van fer per mi.
El noi i la noia de l'ambulància, igualment, maravellosos, em van curar i en veure que les ferides eren molt importants em van portar al hospital, la noia no es va moure del meu costat ni un moment, em va trucar a la mare, a les filles, en fi, anava fent el que jo li demanava.
Després de molta estona, perquè només hi havia un cirurgià de guardia i estava al quirofan, em van tirar radiografies, i el diagnostic, ferida a sobre l'ull, molt profunda, que va requerir 8 punts, el llabi partit, que va requerir també 6 punts, i el nas trencat.
Quan ja m'havien cosit, jo vaig demanar que me'n volia anar a casa i van fer una intercnsulta el de truma i el cirurgià i em van dir que al nas de moment no hi podien fer res perquè estava molt imflamat, el dia 18 haig d'anar al otorrino i llavors valoraràn si el deixen així o si l'han d'operar, però que seria convenient que passes la nit a l'hospital, jo m'hi vaig negar, només volia estar a casa meva tranquila, i al final em van deixar anar.
I aqui estic, a casa, amb una cara que semblo en Frankenstein, i sense moure'm gaire perquè estic molt inestable.
Només volia que savessiu que ara no podré estar gaire amb vosaltres perquè, no veig quasi res, només amb un ull, i no em puc posar les ulleres, ara mateix riurie-ho si veiessi-ho com les haig d'aguantar.
Ja us informaré més endevant com van les coses.
EL PODER
Fa 12 anys
5 comentaris:
Noia quin susto!!!
ESpero que milloris ben aviat i no ens deixis amb el dubte, explica què pasa ok?.
Molts petons mataronins.
I tan gros, l'espant, però sovint la gent respon. Ànims, que et milloris ràpid i tranquil.la, que t'esperem! Petons i abraçades.
Vagia noia, feia temps que no entraba en el teu blog i vagia esglai que m'he dut. Espero que et milloris i ens vagis informant de l'evolució de les teves ferides. Com pots veure, encara hi ha gent bona pel món.
Un petó
Ostres noia, quin ensurt, encara que has trobat gent gentil que ha fet lo que calia, espero que poc a poc et curis i no et preocupis pas massa de com quedi el nas o el llavi, això no et canviarà la teva personalitat ni bondat.
Petonets suaus i balsàmics
Gràcies a tots pel vostre interes, no escric perquè no em puc posar les ulleres i no m'hi veig bé.
Avui em treuen els punts i potser dimecres m'hi podré veure perquè m'han encarregat unes lentilles i així podre fer vida normal fins que em pugui posar les ulleres.
Ja us aniré informant, ara encara estic amb la cara inflada i de tots colors.
Publica un comentari a l'entrada