Avui m'han tret els punts, de mica en mica la meva cara es va assemblant a la que tenia abans de l'accident, encara està una mica inflada i de tots colors, però ja no fa tant mal mirar-la.
El nas encara està impresentable, ben inflat i ple de bonys, millor no mirar.
Ara van sortint altres mals, avui he anat a fer-me una radiografia perquè el metge creu que puc tenir alguna costella trencada o amb alguna fisura, perquè al anar-me marxant els altres mals aquest mal al costat m'ha anat augmentant, dimecres sabré el resultat.
No em puc posar les ulleres i no m'hi veig gaire, però per tots els que us heu interessat per la meva salut, he volgut fer aquest bloc per explicar com vaig evolucionant.
No és per fer castells de foc, però de mica en mica, com diu el titol del meu bloc, em recupero.
Gràcies a tots per fer-me arrivar els vostres missatges, no sabeu com ajuda aixó.
EL PODER
Fa 12 anys
3 comentaris:
Descansa i no et preocupis massa per els bonys del nas, aniran a menys poc a poc, i per la costella ja veuràs que no serà res.
petonets
espero que et recuperis aviat. no et conec de res però per la valentia del que estic llegint t'ho mereixes, això i molt més. jo he perdut la il·lusió i tinc molta por i no sé on buscar ajuda. les persones fortes troben ajut en elles mateixes. Però jo no. I em fa vergonya demanar ajuda. He perdut les ganes de viure. la soledat m'està matant
Em sap greu anonim, tothom necessita ajuda, no t'ha de fer vergonya demarar-ho.
Jo soc molt forta, es veritat, he passat per molts entrebancs al llarg de la vida, però sola segur que no me'n hauria sortit, sempre he tingut persones estimades al costat que han enfortit el meu ànim.
La meva força és la que em donen les persones que m'envolten i m'estimen.
Publica un comentari a l'entrada