PORS

Avui he llegit un conte que ha escrit la meva filla, que parla de diferents tipus de pors, o de pors de diferents persones.

M'ha fet pensar molt i també recordar una de les pors que ella tenia quan era petita, ara riem molt quan ho recordem.

Jo al llarg de la meva vida, he passat per diferents estats de por, perquè tots en tenim en menor o major mesura.

Quan era petita jo crec que les tenia totes, era terrible, em feia por la foscor, els animals, quedarme sola a casa, parlar devant de tota la classe, sentir-me rebutjada, sobretot em feien por les persones en general perquè jo era molt timida.

No vaig creure mai que pogues canviar o que les pors desapareguessin., però va passar, em vaig anar fent gran i vaig lluitar molt per poder-les combatre, procurava ser sempre la que aixecava més la veu, aixi tothom m'escoltava i no em sentia inferior, sempre era la lider del meu grup, però al darrera de tot allo, s'amagava una persona poruga i molt timida que feia veure que era tot el contrari per no sentir-se ferida.

La por als animals va desapareixer quan vaig començar a tenir-los a prop, en aixó van tenit-hi mol a veure les meves filles. Ara adoro als animals, a casa tinc un gat peruqè tinc un pis petit, però si pogues i tingues espai sempre estaria envoltada d'animals, son lleials, t'estimen sense condicions, son els millors amics que podem tenir.

La por a la foscor m'ha passat totalment i no se perquè, suposo que perquè m'he fet gran i crec que no hi ha res contra el que no em pugui enfrontar.

Mes tard m'he hagut d'enfrontar amb moltes i pitjors pors, i he hagur de lluitar moltissim per guanyar.les, però crec que aixó m'ha fet molt forta.

Ara encara tinc pors, però crec que ja no son pors a res desconegut tot el contrari. Potser la por que tenim tots a la mort o potser hauria de dir a la vida...