VIC

Mireu, quina maravella de foto i de plaça. L'artista que va tirar la foto es en Santi Puig, un company de treball.

Avui toca fardar de Ciutat, i com es molt natural del lloc més emblemàtic de la meva Ciutat, la Plaça Major.

Jo soc Vigatana, he nascut i encara segueixo vivint a Vic, per mi la ciutat mes bonica del mon.

Vic es una ciutat molt curiosa, la gent que bé de fora troben que potser els Vigatans som una mica tancats, però no es així, ens encanta compartir tot el que la nostra Ciutat pot oferir, que es molt.

Per començar tenim dos museus fantàstics el "museu Episcopal" (reformat recentment) i el "Museu de l'art de la pell" a més de molts altres monuments con el "temple Romà". Aixó enmig d'un casc antic que és una maravella.

També tenim una oferta gastronomica molt bona, a Vic s'hi menja molt bé. I podeu trobar-hi les millors llonganisses del mon, aixó us ho puc assegurar.

Però apart de tot aixó, el millor de Vic, es poder-hi viure, no se si us podré explicar el que jo sento. Es una Ciutat on pots viure a la teva sense sentir que et controlen, però a la vegada també te una mica de poble, on quasi tots ens coneixem.

Estimo tant la meva Ciutat que m'agrada tot, fins i tot la boira, es tant bonic sortir al carrer i veure un paisatge entelat i l'herva blanca plena de gebre. Hi ha un poema de la Teresa Ribera que expressa molt millor que jo com és el paisatge dels hiverns de la meva Ciutat.

La boira embolcalla com les ombres
i omple tot l'espai visible.
Sensualment i poc a poc
deixa entreveure
fragments d'un paisatge
suau
blanc
vaporós
tenyit de gebre i sol matiner.


Vis, estimada Ciutat.No saps com t'anyoro quan estic lluny d'aqui.