Sempre m'he preguntat qui i perquè decideix quina gent és "normal" i quina no encaixa dintre dels parametres que la societat enten com "normals".
Per mi tots formen part d'aquest colectiu que jo he anomenat GENTE.
No suporto els prejudicis que fa la societat només perque una persona es pentina o es vesteix diferent o potser perque no es tant intel·ligent com els altres o perque es massa gras o simplement perqué no encaixa en el perfil de persona grata.
Gràcies a les meves filles i a les persones que he conegut a través d'elles, he apres una de les lliçons més importants de la meva vida, a no prejutjar mai ningú només pel primer cop d'ull, a no criticar una actitud ni una aparença, les persones quan les observes i les coneixes, sempre et sorprenen, i gairabé sempre val la pena el que hi trobes dins (encara que per fora no t'agradi).
Us aconsello que us prengueu la molestia de donar a tothom una oportunitat abans de etiquetar-lo, val la pena.
Potser descobrireu com he fet jo que "hay Angeles entre nosotros"
Com que sempre m'agrada adornar el meu blog amb alguna cançó (estimo la música) aqui us en deixo una que parla de la "Gente" tal com jo la vull veure.A més a més podreu disfrutar d'una maravellosa cançó interpretada per una dona que canta com un Àngel.
8 comentaris:
Els prejudicis fan molt mal entre nosaltres... però són inevitables, tothom en té, però només uns quants els posen en dubte.
La persona més freda i dura pot ser la més fràgil, així com la persona més amable pot ser la més cruel. Les persones som així, imprevisibles, espontànees, i sobretot les persones són un gran enigme per a les altres persones.
La personalitat humana serà sempre una qüestió molt atraient.
A mi també m'agrada pensar que "hay ángeles entre nosotros...".
Els prejudicis fan molt mal entre nosaltres... però són inevitables, tothom en té, però només uns quants els posen en dubte.
La persona més freda i dura pot ser la més fràgil, així com la persona més amable pot ser la més cruel. Les persones som així, imprevisibles, espontànees, i sobretot les persones són un gran enigme per a les altres persones.
La personalitat humana serà sempre una qüestió molt atraient.
A mi també m'agrada creure que "hay ángeles entre nosotros...".
Si d'alguna persona hem après a no jutjar ni tenir prejudicis és de tu...a mi em fa mal al cor veure com una persona és rebutjada només per la seva imatge, jo seria incapaç de fer-ho...un dia algú em va dir que tenia un iman que atreia la gent rara, i jo vaig pensar, rara?? Tot depèn del que un consideri "normal" no? Per mi tothom és "gente" i potser un dia em trobaré un àngel pel carrer...
Els angels em van tocar a mi el dia que vareu neixer vosaltres dues, us estimo.
El fotut de tot això és que abans qualsevol persona que anés vestida (ja no parlaré de la manera de pensar o actuar) d'una manera diferent a les grans masses (texans i samarreta o camisa) eren considerats rarus i estrambòtics. I ara, si no vas raru i/o estrambòtic ets tu el diferent! Com s'entén això?
Ja sé que això sona a tòpic, però em crema molt. I encara que a vosaltres no us vingui de nou el què dic, malauradament hi ha gent sumament influenciable i buides que si no vesteixen, es mouen i pensen com les demés se senten desplaçades. I d'aquí surten els maleïts prejudicis! Com com bé diu la Gemma tots en tenim, i ara no faig res més que posar en evidència els meus.
Però per això és més divertit actuar com els salmons i no com els xais!
Per cert Maite, m'agrada molt com escrius!
Jo no sé si sóc "rara" o potser la gent em relaciona amb una "tribu" concreta (jajajaja... em fa molta gràcia això de tribu, ni que jo anés pel món amb "taparrabus" i entonant cançons al déu de la pluja...), però sé una cosa que he après al llarg de topar-me amb molta gent arreu del món. Sóc jova pero sortosament he viatjat molt i aquesta GRAN SENYORA que ha escrit GENTES és una de les millors que m'he trobat. És igual que per edat pogués ser la meva mare, és igual que jo sigui una dona pràcticament acabada de formar... Tot és indiferent si he topat amb tu. Tant me fa la vestimenta i demés històries, ets una GENTE ESPECIAL. M'agradaria que tota aquesta intel.ligència que tens la utilitzessis per cuidar de tu, perquè de GENTE com tu, només existeixes tu i la vida de la teva GENTE es només teva, encara que no en sàpigues hauràs d'aprendre (que ja va sent hora) a veure que siguis on siguis reina cada matí hi ha un sol preciós, però només fa falta que tu el busquis.
Espero veure't aviat i sobretot seguir-te llegint perquè m'agrada.
mil petons mamabis!
Gràcies, a tots de veritat, em feu sentir millor del que soc.
Que reconfortant es saber que m'estimeu, jo també us estimo moltissim.
Continuaré buscant més temes perquè em pogueu seguir llegint.
petonets
Publica un comentari a l'entrada