Aquest és l'homenatge que vull fer al meu pare, l'home més important de la meva vida, al que més he estimat, al que, quan ens va deixar, es va emportar una part tant gran de la meva vida, que sem fa dificil continuar-la sense ell.
Per tu papa, jo també tinc un niu al meu arbre on sempre tens un lloc reservat només per tú, només aixi em deixo que tu em deixis.
M'he pres la llibertat d'utilitzar la cançó d'en Lluis LLach perqué expresa molt clarament el que jo sento
Adeu, papa,T'estimaré fins al l'infinit.
Senzillament se’n va la vida, i arriba
com un cabdell que el vent desfila, i fina.
Som actors a voltes,espectadors a voltes,
senzillament i com si res,
la vida ens dóna i pren paper.
Serenament quan ve l’onada, acaba,
i potser, en el deixar-se vèncer, comença.
La platja enamorada no sap l’espera llarga
i obre els braços no fos cas, l’onada avui volgués queda’s.
Així només, em deixo que tu em deixis;
només així, et deixo que ara em deixis.
Jo tinc, per tu, un niu en el meu arbre
i un núvol blanc, penjat d’alguna branca.Molt blanc...
Sovint és quan el sol declina que el mires.
Ell, pesarós, sap que, si minva, l’estimes.
Arribem tard a voltes
sense saber que a voltes
el fràgil art d’un gest senzill, podria dir-te que...
Només així, em deixo que tu em deixis;
Només així, em deixo que tu em deixis;
així només, et deixo que ara em deixis.
Jo tinc, per tu, un niu en el meu arbre
i un núvol blanc, penjat d’alguna branca.Molt blanc...
--------------------------------------------------------------------------------
--------------------------------------------------------------------------------
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada