L'ANGEL DELS NENS

Conta una llegenda que un nen a punt de néixer va tenir aquesta conversa amb Déu:

(Nen) Em diuen que demà m'enviaràs a la terra, però ¿Com viuré tan petit i indefens com sóc?

(Déu) Entre molts àngels t'en vaig escollir un per a tu. Ell t'està esperant i et cuidarà.

(N) Però dígue'm, aquí al cel sóc feliç, no faig res més que cantar i somriure.

(D) El teu àngel et cantarà i somriurà tots els dia i tu sentiràs el seu amor i seràs feliç.

(N) I com entendré el que la gent em parli, si no conec l'idioma dels homes?

(D) El teu àngel et dirà les paraules més dolces i més tendres que puguis escoltar i amb molta paciència i afecte t'ensenyarà a parlar.

(N) I què faré quan vulgui parlar amb tu?

(D) El teu àngel t'ajuntarà les manetes i t'ensenyarà a orar.

(N) He sentit a dir que a la terra hi han homes dolents Qui em defensarà?

(D) El teu àngel et defensarà encara a costa de la seua pròpia vida.

(N) Però estaré sempre trist perquè no et veuré més Senyor.

(D) El teu àngel et parlarà de mi i t'ensenyarà el camí perquè retornis a mi, encara que jo sempre estaré al teu costat.

En aquest instant, una gran pau regnava al cel, però ja s'escoltaven veus terrestres, el nen amb pressa repetia suaument :

(N) ¡Déu meu, si ja m'en vaig, dígue'm el seu nom! Com es diu el meu àngel?

(D) El seu nom no importa.... Tu li diràs MARE.. "