Tota la veritat, passa per tres fasses:
Primer és ridiculitzada (ningú sap més be aixó que el nostre colectiu)
En segon lloc rep una violenta oposició (és tal com ems trobem ara els malalts de FM)
En tercer lloc i finalment és acceptada com a evident ( aqui encara no hi hem arrivat)
Fins quan haurem de patir nosaltres, els malalts, les victimes inocents d'uns goberns i unes politiques que no volen veure la realitat ni tant sols quan la tenen devant dels ulls, quan la palpan cada dia a les consultes de molts metges, però d'una forma terriblement cruel ens neguen el dret a viure dignament.
Jo no ho accepto, jo em rebelo, no vull que m'obliguin a passar cada dia pel calvari d'haver-me de llevar i anar a fer una feina que soc incapaç de fer per molt que a mi m'agrado o jo la vulgui, perquè al cap d'un temps de malviure, només tingui ganes d'estar-me al llit o de morir-me, si aquesta és l'unica sortida al meu sofriment.
Ara encara em veig amb forces per lluitar, i ho vull fer fins que les forces m'acompanyin, espero que abans d'arrivar a l'apatia absoluta pugi veure els fruits de la nostre lluita.
EL PODER
Fa 12 anys
3 comentaris:
Que no decaigui!
Aquest és l'esperit, seguir lluitant i forta.
Petonet
Hi ha d'haver una solució, Maite, s'ha d'apretar per aconseguir que es reconegui aquests malviures i aquest desconeixement o ignorància volguda. Només et puc dir, ànims i paciència. I un petó.
Hola companya!
Vaig estar amb tú el passat dimecres dia 15, amb les de l'associaciò. Hi estat llegin i mirant el teu blog. M'agradat molt i com se que t'agrada a tu també que et deixin comentaris dir-te que estic amb tu i amb tot el que et passa a veure si de debó podem arribar a vence entre totes a aquesta prodrida malaltia que tant ens mortifica. Bueno vence no perque no hi ha com erradicar-la pero portar-la d'allò mes be i com ens a solen dir mirar-la de manera optimista i apendre a tirar endevant. Ja m'hi he apuntat la adreça dels advocats teus. Ets una artista t'ho has currat molt. Felicitats.
Publica un comentari a l'entrada