dimecres, 24 de març del 2010

EL MEU DESTÍ

Si alguna vegada ens mostressin com serem i com viurem d'aqui a 10 anys o si hi serem o no, no ens ho creuriem. a nosaltres ens sembla que el camí l'anem construïnt nosaltres mateixos, i la veritat es que també tenim raó, nosaltres prenem les decisions i decidim que volem i que no volem.

No tenim mai en compte, que potser aquest camí ja està marcat des d'el moment en que naixem, per una cosa que és diu destí.

Jo estic entre dues aigues, sempre lluito perquè les coses surtin com jo voldria, però no sempre ho aconsegueixo. Llavors veig que no era acertat el que jo volia, que el camí m'ha portat a un destí molt millor.

Tot aixó us ho explico perquè els que em seguiu des de fa temps, heu llegit tots els meus moments bons, els dolents i fins i tot els desesperats.

Avui vull compartir amb vosaltres un dels més feliços, ja tinc la incapacitat laboral absoluta i permanent i aixó m'ajuda moltissim, encara que segueixi malalta, tinc la tranquilitat que puc viure dignament i tot aixó sense haver de demanar res a ningú.

Ha estat un temps llarg, i dur, però puc dir com en Juli Cesar "Veni vidi vici".

A vèncer m'han ajudat unes quantes persones, els meus amics, amb els seus ànims sempre incondicionals, la meva familia que potser patia més que jo, però que m'animava, a uns bons metges i bons professionals, que vàren saber veure com era la meva malaltia i com m'afectava i em vàren donar ànims des d'el primer dia, i per últim al meu advocat, que em va inspirar confiança des d'el primer dia que el vaig coneixer, i jo vaig pensar que en mans d'un bon professional com aquest, estava salvada, i va fer una tria perfecte dels papers que havia de presentar i els que no.
No sempre surt bé, però en el meu cas vaig confiar plenament en ell i va sortir perfecte. Us donaré les seves dades per si algú ho necessita:

JORDI VINARDELL ARBULO
TELEF. 93 302 78 38
MAIL: jvinardell@icab.cat

Per tot aixó us parlo del destí, jo crec que el meu destí era arrivar on soc ara, però jo mai m'havia plantejat que seria així, jo buscava altres camins, i no van funcionar, en canvi algú (una amiga) em va mostrar el camí correcte i vaig vencer, arrivant al destí que jo volia.