UN GRAPAT DE COR

Un bocí de roig.
una mica d'or,
un batec de sang
i un grapat de cor.

Aquest breu i bonic poema del meu amic Jaume, serveix per obrir una nova entrada del meu blog.

Un grapat de cor, es el que poso a totes i cada una de les coses que faig. A vegades una mica massa, però m'estimo més que en sobri que no pas que en falti.

No he triat aquest poema per atzar, sinó perque les quatre coses que menciona son molt importants per la meva manera de ser.

El roig, perquè es alegria, passió, calidesa, goig...
L'or, perquè és elegancia, bellesa, valor...
La sang perquè és vida.
I el cor... ai el cor, és tot junt en un batec.

Aquest meu cor, pobret, el faig treballar massa, sempre visc tot el que em passa, tant intensament que algún dia em dirà que ja en te prou, que ja està cansat. Llavors l'hauré de deixar reposar una mica i espero que després del repos, vulgui continuar bategant per mi, i pugui continuar vivint totes les meves hores altes i baixes, amb la mateixa passió.

Tinc moltes persones amb les que comparteixo totes aquestes emocions, persones estimades, importants a la meva vida. Però potser em faltaria algú més que acabes d'omplir el petit trocet vuit que encara tinc dins el trencaclosques que forma el meu cor complert. Potser em faltaria una caricia, una mirada, una espatlla, una mà,una complicitat,un company per compartir calida i placidament una vida.

Estic segura que existeix, potser que no arrivem a coincidir mai, però hi ha d'haver en algún lloc aquesta persona que m'espera i que jo espero. Mentrestant el meu cor segueix bategant plé de roig, d'or i de sang.