SORPRENENT

Potser heu llegit en alguna entrada al meu blog, que estic una mica atabalada per alguns problemes que hi ha a la feina.
Ha plegat una persona, amb la que jo treballava de forma molt directe, i encara no hi ha ningú per substituir.la.
Be, el resultat de tot aixó és que jo m'he trobat amb montanyes i montanyes de papers i problemes i ara en l'estat en que em trobo, no m'afavoreix gaire aquesta situació.
Perquè els que no em coneixeu pogueu saber una mica com soc, us diré que jo mai a la vida he demanat ajuda, no puc, no us se dir exactament perquè, però sempre intento fer-ho tot jo sola, sense comptar amb els altres.
Explicat tot aixó, us diré perque escric aquest post.
He quedat sorpresa, infinitament i agradablement sorpresa, per com s'ha portat tothom amb mi. Els meus companys de feina m'han ofert la seva ajuda sense que jo els demanés res, fins i tot es posen una hora abans a treballar, com jo, per poder-me ajudar. No tinc paraules per definir com em sento. A més d'ajudarme, em cuiden, no em deixen fer cap esforç, m'agafen les carpetes més altes i més pesades.
El que està passant supera tot el que jo m'hagués pogut imaginar. Allà m'he adonat que soc una persona estimada i m'ho han demostrat quan ha fet falta.
A banda dels meus companys, el meu jefe, que jo creia que m'exigiria que fes tota la feina, també m'ha sorprés molt agradablement quan en lloc de preguntar-me com tenia la feina, m'ha demanat primer de tot, com em trobava i despres m'ha dit que no intenti fer miracles, que d'una manera o altre, ja sortirem del pas, i que l'important es la meva salut i que jo estigui bé.
En fi, que us aconsello que no pre-jutjeu mai a ningú, perquè quan menys t'ho esperes les persones que tu només consideraves companys, es converteixen en amics entranyables i et demostren que la vida també et pot sorprendrre agradablement.

GRÀCIES, MOLTES GRÀCIES A TOTS!!!