EL MEU MON

Voldria ser una papallona, vestida de mil colors i volar per tot arreu.

Voldria sentir-me lleugera, sense res que m'oprimis el cor, i caminar per la vida com si fos una ballarina, quasi sense tocar de peus a terra.

Voldria omplir-me de música, ser música i no sentir res més que una cançó, suau, relaxant, que fagi que el meu esperit estigui plé de joia.

Voldria obrir un llibre, cada dia amb aquella il·lusió de no saber que hi trobaràs i endinsar-me en la seva historia, perdent la meva.

Voldria viure, simplement, sense fer-me retrets del passat i sense patir per el futur, només viure avui, aprofitant al màxim tot el que aquest dia em regala i compartir-ho amb la meva gent.

Voldria cada dia, poder ajudar a alguna persona que necessita una mà on agafar-se per poder continuar i fer que aquest dia sigui especial i millor.

Voldria saber estimar a la gent que m'estima, les meves filles la meva mare, els meus amics, perquè no sempre ho faig bé, moltes vegades els faig patir i no vull que pateixin per mi, vull que quan pensin en mi sigui amb alegria amb carinyo del que fa que els llavis dibuixin un somriure.

Voldria..... tantes coses, que no em cabrien en aquest blog.

Tant de bó tot aixó no fossin només somnis o desitjos. Es possible un mon millor?

Estic segura que si, que el mon és tal com tu tel dibuixes i encara que sigui a peu coix, val la pena viurel i somniar com el vols viure, encara que a vegades no surti com tu l'has dibuixat