LA LLUNA

">
Aquesta màgica lluna, que fa que músics con Debussy composin una cançó tant maravellosa com aquesta, que te la lluna?.

Sempre fem referència a la lluna com un simbol de ramanticisme, realment es romàntic i màgic estar contemplant una gran lluna plena en algún lloc molt alt, que et sembli que estas més a prop d'ella i que si estires molt el braç, quasi la toques.

Però també hi ha estadistiques que diuen que la lluna plena influeix molt negativament en l'ànim de les persones i dels animals, i que per aixó quan hi ha lluna plena sempre estem molt més irritables i agressius. De fet està probat que les nits de lluna plena a les comissaries de policia hi ha molt més moviment perquè es cometen més delictes.

Qui ho diria mirant aquestes imatges i escoltant aquesta cançó tant bonica eh?.

Jo em quedo amb la part romàntica de la lluna, soc al cel, asseguda sobre un núvol tou i confortable i tinc la lluna al meu costat, i a l'altre costat una persona que m'estima, per la que jo soc el més important del mon, i s'escolta molt fluixet, per no trencar l'encanteri una cancó de fons. El "Claro de Luna" de Debussy.

I em desperto. Quina manera més bonica de començar el dia.