Aquesta matinada, després d'una llarga malaltia ha mort en JOAN BAPTISTA HUMET.
En aquest bloc li vull fer un petit homenatge per tot el que han influit ell i la seva música a la meva vida.
Jo encara era molt jove, i ni tant sols tenia al cap si tindria o no tindria fills, però un dia vaig sentir la cançó de Joan Baptista Humet "GEMMA", que ell va escriure per dedicar-la a la seva germana petita, i no puc explicar com però el sentiment que ell va depositar a fer aquella cançó, em va arrivar directament al cor, em vaig enamorar de la cançó i del nom, i vaig tenir molt clar que si mai tenia una filla, s'hauria de dir Gemma.
Vaig tenir dues filles que ara ja son adultes i la primera es va dir Marta (per en Joan Manel Serrat) pero a la segona, a la germana petita, li vaig posar Gemma.
Des de molt petita li vaig explicar que l'origen del seu nom, era la cançó de'n Joan Baptista Humet, "Gemma", que ell havia dedicat a la seva germana petita amb una tendresa i un amor que es palpaven a tota la cançó i a ella li agradava pensar que li cantava la seva germana gran, a la que adora.
La meva filla Gemma, ha tingut molt present durant tots els 24 anys de la seva vida tant la cançó, com el seu autor, del que jo li parlava molt sovint, i avui quan ha sabut que en Joan Baptiste havia mort i que feia 4 anys també havia mort la seva germana, Gemma, ha plorat desconsoladament, un trocet del seu cor se n'ha anat amb ells, encara que sempre, sempre, estaran presents a la seva vida, i formaràn part dels seus records.
Aquesta és la cançó que em va robar el cor fa tants anys, "GEMMA"
web joan baptista humet
Jo vaig seguir la carrera de'n Joan Baptista Humet, perquè em marabellaven els sentiments que posava a cada una de les seves cançons, i encara que m'agradaven totes n'hi va haver una que em feia plorar cada cop que l'escoltava, i m'hi endinsava i fins i tot veia la "Clara" i m'imaginava el seu final, perquè ell va captar a la seva cançó tot el dolor que pot comportar haver de morir, per seguir vivint, fins que un dia la vida se t'emporta, sola, malalta i abandonada al carrer.
CLARA
Diuen que ningú no mor fins que se l'oblida, per mi i les meves filles, Joan Baptista, no moriras mai, sempre et portarem al cor.
2 comentaris:
Siguis on siguis "guaita les flors que són boniques", jo les continuaré ensenyant a la meva germana Gemma. Una abraçada!!
Al cap i a la fí, la teva germana sap sense cap dubte, que aquesta cançó li cantas tú, a traves de la veu de'n Joan Baptista.
Publica un comentari a l'entrada