ELS VELLS AMANTS

Aquest bloc va dedicat a en Joan,perquè llegint el seu, he pensat en aquesta cançó. M'hauria agradat posar-hi el video amb la cançó cantada de'n Joam Manel Serrat, però no l'he trobat, només he trobat la lletra, i potser amb una mica de sort un enllaç on podràs sentir com la canta.

Quan escolto aquesta cançó m'envaeix una gran tendresa, la mateixa que et vull transmetre.

ELS VELLS AMANTS

Els seus cabells el temps ha tornat blancs.
Les seves mans, nervioses i arrugades.
Els seus cabells el temps ha tornat blancs,
i un xic més trista la seva mirada.

S'estimen com jo voldria ser estimat,
(si els costums que segueixo ho permeten).
S'estimen com jo voldria ser estimat,
quan la esperança comenci a estar seca.

I s'agafen les mans,
els vells amants.
I recorden, com ahir,
les flors que van collir.

I s'agafen les mans
els vells amants.
Es miren i ho saben tot,
no els cal dir res, cap mot.

On els vells viuen es va aturar el temps,
amb el retrat que a la pared penja.
On els vells viuen es va aturar el temps,
després que es varem casar aquell diumenge.

La ràdio antiga i el rellotge gran
i el cobretaula carregat de randes.
La ràdio antiga i el rellotge gran,
que encara sona d'hora en hora amb mandra.

I s'agafen les mans,
els vells amants.
I es bressolen cada nit
com dos infants petits.

I s'agafen les mans
els vells amants.
I es pregunten: «Estàs bé?
Avui no et fa mal res...?»

I per Sant Jordi ell li compra una rosa,
embolicada amb paper de plata.
I per Sant Jordi ell li compra una rosa,
mai no ha oblidat aquesta data...

I pels carrers s'han perdut els amants.
No tenen por, no tenen pressa.
I pels carrers s'han perdut els amants,
amb una flor i la seva tendresa

http://www.goear.com/listen.php?v=24b37e0