NO SOC JO

Avui, m'he mirat al mirall,com faig cada dia per rutina i quasi sempre em veig igual, veig que encara soc jo, es molt curios però jo sempre em veig "jo mateixa", encara que hagin passat molts anys des de que em vaig mirar per primera vegada al mirall i vaig saber que aquella imatge que veia era jo.

Avui no, no se per quin motiu, però avui m'he mirat al mirall i he vist que no era jo, i m'he preguntat, perquè? que ha canviat?.

M'he donat compte que de mica en mica he anat deixant de ser jo, he deixat que pintar-me, he deixat d'anar a la perruqueria, he deixat de mirar-me jo mateixa amb bons ulls i m'he anat convertin en una altre persona que no s'estima prou i que no m'agrada.

No vull seguir canviant, dit d'una altre manera, vull tornar a veure'm jo mateixa com abans, vull agradar-me i vull estimar-me, per tant crec que hauré de canviar una mica la meva filosofia i no anteposar tant el benestar de la gent que estimo al meu, vull ser PRIMER JO, i si jo em veig bé, i m'estimo i m'agrado, aixó també es reflexarà en el que jo pugui donar als altres.

Estic cinvençuda de que em proposo una meta molt dificil, perquè jo sempre he viscut pels altres, però ho intentaré, i cada dia al matí quan em llevi, m'aniré repetint, PRIMER JO.

Sempre m'agrada adornar els meus escrits, i avui com que encara el tinc molt present, l'adornaré amb una cançó de'n Joan Baptista Humet.

JOAN BAPTISTA HUMET - Que no soy yo -