UNA CURIOSITAT

Ara estic llegint el llibre "El Zahir" de Poulo Cohelho. Un llibre magnific, com tots els d'aquest gran autor. Jo us els recomano tots, però molt especialment "Veronica decideix morir" i "El Alquimista".

En fí, que entre moltes curiositats que he trobar en aquest llibre. n'hi ha una que m'ha impactat moltissim i que la vull compartir amb tots els que em llegiu.
El protagonista del llibre està a una estació de tren i descobreix que la distància que separa els dos rails és de 143,5 cm. o bé 4 peus i 8.5 polzades. Molt encuriosit per aquelles mides tans poc corrents, demana al seu acomnapnyant el perquè. Els seu acompanyant ho investiga i li respon la seva pregunta.
Perquè al començament quan van construir els primers vagons de tren van fer servir les mateixes eines que empraven per a la construcció de carruatges.
Els carruatges tenien aquesta distància entre les rodes perquè les carreteres antigues tenien aquesta mida i només hi podien transitar carruatges.
I qui ho va decidir que les carreteres havien de fer-se d'aquesta mida?
De sobte, reculem a un passat molt remot: ho van decidir els romans, els primers grans constructors de carreteres. Per quina raó? Els carros de combat, els tiraven dos cavalls. Si col·loquem costat per costat els animals de raça que feien servir en aquella època, ocupen 143,5 centimetres.
Per tant, la distància entre els rails que avui dia fan servir els modernissims trens d'alta velocitat, la van determinar els antics romans.
Quan els emigrants van anar als Estats Units a construir.hi ferrocarrils, no van preguntar si seria millor modificar-ne l'amplada i van continuar amb el mateix patró.
Aixó ha arrivat a afectar fins i tot la construcció de les naus espacials: Els enginyers americans creien que els diposits de combustible havien de ser més amples, però els fabricaven a Utah i els havien de transportar amb tren fins al Centre Espacial de Florida, i no passaven pels túnels.
Conclusió: es van haver de resignar a la mesura que els antics romans van decidir que era la ideal.

Sempre s'aprenen coses llegint, per mi és una font de cultura molt important, sobretot per a persones que son curioses com jo i a les que ens encanta aprendre sonstantment, cosa que enriqueix moltissim la nostra cultura.

Per acabar, us explicaré que vol dir el titol del llibre "El Zahir"
Segons l'escriptor Jorge Luis Borges, el concepte de Zahir prové de la tradució Islamica i es calcula que va sorgir al voltant del segle XVIII. Zahir en árab significa "visible" "present" "que no pot passar desapercebut". Es una cosa o una persona que, quan ens hi posem en contacte, ens ocupa a poc a poc el pensament fins que ja no ens podem concentrar en res més.

Us recomano aquest llibre, que com tots els de Paulo Coelho, dintre d'una historia que t'enganxa des del primer moment, et fa veure com és la vida i com és el nostre destí, i que passem per on passem o donem les voltes que donem, sempre trobem o anem a parar al lloc on pertanyem. Tots tenim el nostre espai dins l'univers, però a vegades no saben arivar-hi, però sempre hi ha alguna cosa o alguna persona que ens dona la mà i ens hi porta.