Avui ha passat un dia especialment trist, no se ben bé perquè, un d'aquells dies que qualsevol cosa et fa plorar i estàs trist sense trobar cap motiu aparent.
Quan aquesta tarde, mirant la TV he sentit un home que deia que tot a la nostra vida és un miracle, i que només hi hem de creure perquè es fagi realitat.
He començat a pensar, i realment estem envoltats de miracles:
El naixament d'un nadó
L'arc de Sant Martí, després de la pluja
La sortida del sol cada dia
La inocencia i el somriure d'un infant
l'amor
La vida
No acabaria mai, la nostre vida està plena de miracles, però nosaltres no ens n'adonem, els vivim com a fets cotidians.
Jo us asseguro que la majoria de les coses que ens passen cada dia, son miracles i si creguessim més en nosaltres mateixos, i en el que som capaços de fer, les coses que desitjem podrien fer-se realitat, i fins i tot seriem una mica més feliços.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada