LA NENA

Aquesta de les dues fotos soc jo, la nena, com sempre m'han dit els meus pares. I com que vaig ser la seva única filla, sempre seré la nena (encara que ara soc una nena de 53 anys).


Jo no recordo gens com era, que pensava, es una llàstima que oblidem les vivencies de quan erem infants. Només queden les experiencies traumàtiques. Jo, per exemple dels meus 2 anys només recordo quan em vaig separar de la meva mare perquè ella havia de treballar i em portava al un col·legi de monges les hores que ella treballava.
Separarme de la mama per mi va ser una experiencia tant dura que quan entro a un col·legi i sento l'olor aquella tant caracteristica de llapis i goma d'esborrar, ja se'm fa un nus a l'estomac.
L'altre experiencia que també recordo dels meus 2 anys és la mort de la meva iaia, perquè vaig veure plorar al meu pare, i aixó em va impresionar tant, que recordo aquell moment com si hagues tirat una foto i me l' estes mirant, com era l'habitació, el color del cobrellits i jo abraçada al meu pare perquè no plores.
Els meus records, de coses més alegres, comencen més tard,entre els 4 i 5 anys, a partir dels 5 ja ho recordo practicament tot.
Encara que hi ha coses que voldria esborrar i no recordar gens.
Però entre els 5 i els 15 anys vaig viure l'epoca més feliç de la meva vida.
A que era guapa, ja de petita?