EL BITXO

A UN GATO

No son más silenciosos los espejos
Ni más furtiva el alba aventurera;
Eres, bajo la luna, esa pantera
Que nos es dado divisar de lejos.
Por obra indescifrable de un decreto
Divino, te buscamos vanamente;
Más remoto que el Ganges y el poniente,
Tuya es la soledad, tuyo el secreto.
Tu lomo condesciende a la morosa
Caricia de mi mano.
Has admitido,
Desde esa eternidad que ya es olvido,
El amor de la mano recelosa.
En otro tiempo estás.
Eres el dueño
de un ámbito cerrado como un sueño.

J.L.Borges


No he trobat una forma més adequada per presentar al nostre gat, que aquest poema del meu poeta preferit, que defineix completament com és un gat, espero que us agradi.

Be, us parlaré del nostre Bitxo,és sense lloc a dubtes, el rei de la casa.

Un matí plujós, ara fa uns quants anys, varem sentir des de casa els miols d’un gat dins la nostre escala, durant molta estona, llavors varem sortir a la finestra i varem veure com una veïna, el feia fora a cops d’escombra, però al cap d’uns minuts ell ja havia tornat a entrar a l’escala i cridava encara més.

La meva filla, la Gemma, va dir que no ho podia suportar més,i que baixava a veure que hi podia fer, jo li vaig preparar un platet amb llet perquè li dones al gat, però al moment, la vaig tornar a tenir a dalt, va deixar el plat a l’escala i va pujar amb el gat a coll.

Pobret, estava ben moll i amb la cara plena d’esgarrapades i de sang, el varem curar, li varem donar menjar i va dormir quasi tot el dia arraulit al coll de la Gemma.

Un parell de dies més tard, varem intentar portar-lo a la protectora d’animals, però quan varem ser allà, no varem tenir valor de deixar-lo, ja ens l’estimàvem massa.

Quan varem tornar a casa amb el gat altre cop, la Gemma, que no havia deixat de plorar des de que ens l’havíem emportat, va ser tant feliç!! i el gat, bueno, ja us ho podeu imaginar, i des de llavors viu amb nosaltres, be, es un més de nosaltres, de la família.

No us podeu imaginar com arribo a estimar a aquest gat bandarra, com li dic jo sempre, perquè es molt entremaliat, però infinitament carinyos i encara que a vegades ens fa enrabiar, sempre se surt amb la seva.

La vida sempre et porta al lloc on has d'estar, i el lloc del bitxo, indiscutiblement, es casa nostre.