LA CAROLINA

Aquesta és la nostre Carolina, es mascle i es diu ITU, imagineu-vos, si el nostre gat que fa uns 5 o 6 anys que el tenim, es una part important de la família, que haig de dir de l'Itu. Ja fa 16 anys que viu a casa amb nosaltres, és entranyable i ens l’estimem moltíssim, encara que a vegades crida tant i tant fort que ens fa perdre els nervis i llavors l’hem de tapar perquè calli, pobret, encara que ens sàpiga greu.

Us explicaré com n’és d’especial ( o al menys això creiem nosaltres).Com que és de la família de les cotorres parla, i parla bastant i bastant clar, ha après a dir moltes de les frases que li diem nosaltres perquè`les repeteixi, però també n’ha aprés d’altres que no els hi hem ensenyat però que ell sent molt sovint. Per exemple quan crida, sempre si diem empitats "Que crides tu, eh?" i ell cada cop que es posa a cridar ja s’ho diu ell mateix, fa uns quants crits i llavors diu "Que crides tu eh".
I quan li donem menjar, si li agrada, sempre diu "ui que bo, itu" be, a més a més d’altres frases, moltissimes, i molts xiulets que li va ensenyar la meva filla Marta.

Però aquest ocell fa una altre cosa mes peculiar, li varem ensenyar una cançó, xiulant, i ballant davant d'ell, doncs ell la canta i va fent passadetes d’una banda a l’altre del pal i va seguint el ritme amb el cap. Es excepcional.

Be ja coneixeu a un altre component de la meva família, ara, la Gemma ja no em podrà dir que me’n he descuidat 2 que son el Bitxo i l'Itu.

Per cert, aquesta Carolina és a casa perquè la varem regalar al meu pare el dia que va complir 70 anys, i ell era l’únic que la podia agafar i tenir-la a les mans fora de la gàbia. Ell ara ja no el tenim entre nosaltres, i l'Itu, també l’ha trobat a faltar molt, mai més l’hem pogut agafar, cap de nosaltres, però l’estimem moltíssim i es un lligam que encara tenim amb el meu pare.

Crec, que l'Itu també va trobar el seu lloc quan va venir a casa, no podia estar enlloc més, el destí va decidir-ho així.