AMICS GERMANS

AQUEST POST EL DEDICO AL MEU ESTIMADISSIM AMIC,JOAN, EL MEU GERMÀ.
AMB EN JOAN HEM COMPARTIT JOCS, ALEGRIES,TRISTESES,PERDUES MOLT DOLOROSES, EN FI, HEM COMPARTIT LA VIDA CON AMICS I GERMANS QUE SOM I SEMPRE, SEMPRE,ENS HEM FET COSTAT INCONDICIONALMENT.
VAIG ESCRIURE AQUEST CONTE PENSANT EN ELL.

PER TU, JOAN, QUE SEMPRE HI ETS QUAN MÉS ET NECESSITO.

Aquell dia es va llevar confusa, per una part compartia amb els seus pares la il•lusió d’anar a veure el pis nou, però per l’altre banda no li agradava gens canviar de pis ni de barri. Aquell barri no era com molts d’altres,on la gent que hi vivia es coneixia però no feien res en comú, el seu barri era especial tots eren com una gran família els vespres d’estiu tothom baixava i s’asseien al pedrís i xerraven i compartien els detalls de la seva vida quotidiana, i a més hi havien tots els seus amics, sempre eren al carrer jugant o al cobert dels safareigs disfressant-se i fent teatre, els grans actuaven i els petits pagaven 10 cèntims per veure l’actuació, era un lloc tant entranyable, no sabia si podria ser mai feliç lluny d’aquell lloc.
Així que aquell era el dia, per primera vegada veurien el pis nou, hi anaven tots tres, el pare, la mare i ella, sempre ho feien tot junts, sempre ho compartien tot
Ella no es podia imaginar que aquell dia coneixeria a la persona que li canviaria la vida per sempre.
Van arribar al bloc de pisos i van buscar quin era el seu, era el primer bloc el 3er. pis la 1ª. porta, al replà només hi havia 2 pisos i el pis del davant també estava ocupat per un matrimoni amb un fill, eren tres com ells, van sortir quan els van sentir per presentar-se i conèixer les persones amb qui compartirien la vida a partir de llavors.
I llavors va sortir ell del pis de davant de casa seva, era un nen de la seva edat (5 anys) i ella li va somriure, però ell li va fer un llambrot i es va amagar darrera la seva mare, era molt vergonyós.
Al cap de pocs dies es van traslladar a viure al pis nou, ella trobava a faltar el seu antic barri i els seus amics, i aquell nen tant antipàtic que vivia al davant de casa seva, no li deia res, només s’amagava quan es veien, amb qui jugaria ara?
Al cap d’uns dies, desprès de veure’s cada dia, el nen va anar perdent la vergonya i ja li parlava quan es trobaven a la escala, al cap d’uns dies ja jugaven l’un a casa de l’altre, fins que es van convertir en inseparables, ella no tenia germans i ell tampoc, així que eren germans, ho feien tot junts, al matí feien el camí fins al col•legi junts, encara que anaven a col•legis separats, perquè llavors els nens i les nenes s’educaven diferent, tornaven junts, feien els deures junts i si acabaven aviat, llavors jugaven junts o a casa o al carrer.
Fins que un dia el cos de la nena va anar canviant, s’anava fent una doneta, en canvi el nen , encara era un nen. A ella li agradava vestir-se de noia més gran i posar-se sabates de taló i ell sen burlava, i de mica en mica es van anar distanciant fins que un dia, cap dels dos no sabia perquè ja no es parlaven, i ell va tornar a amagar-se quan la veia i ella va trobar amics més grans i van perdre el contacte.
Aquell dia, no se li esborrarà mai de la memòria, el pitjor de la seva vida, va arribar a casa i la seva mare li va dir que el nen l’havia atropellat un cotxe, i l’havien portat a casa, però estava molt malament, el metge va dir que segurament no sen sortiria.
Ella va córrer al seu costat i el va veure allà, estirat al llit amb tota la cara inflada i plena de talls i de sang, li va agafar la ma i plorant li va dir que no sen anés, que es quedes allà amb ella, que el necessitava,però ell estava inconscient i aparentment no la sentia, ella es va quedar allà al seu costat i no volia deixar-li la mà, no va sopar ni va voler anar a dormir, perquè tenia por que al despertar-se ja no el trobes allà, el seu pare la va haver d’arrossegar per força fins a casa, però abans li va fer prometre que si a la nit passava alguna cosa, la cridarien i ella podria dir adéu del seu amic.
Aquella nit va resar, es va agenollar i va parlar amb Deu, amb totes les seves forces li va demanar que se la emportés a ella però que deixés al seu amic viu, no podia imaginar-se la vida sense ell, li oferia la seva vida a canvi de la d’ell.
Al mati següent ell ja no hi era, se l' havien emportat a Barcelona a un Hospital molt bo on curaven quasibé a tothom que hi anava, era la única oportunitat de salvar-li la vida.
Va estar molts dies sense veurel, però la mare del nen li explicava cada dia con anava i si es recuperava i així van anar passant els dies fins que ell va tornar
Aquell va ser el dia més feliç de la seva vida, es van abraçar i es van prometre que passes el que passes, sempre, sempre estarien junts i serien amics, germans.
Durant la seva recuperació ella només es va moure del seu costat les hores d’anar al col•legi, però només arribar a casa ja anava a casa del seu amic, i tornaven a fer els deures junts i a compartir-ho tot altre vegada, mai més tornarien a separar-se.
I així va anar continuant la vida, tots dos es van fer grans, cada un va seguir el seu camí, però sempre que es necessiten l’un corre al costat de l’altre, sempre, sigui pel que sigui,
saben que qualsevol dels dos pot comptar incondicionalment amb l’altre.
Encara s’estimen moltíssim, i s’expliquen secrets i comparteixen coses que no poden compartir amb ningú més, segueixen sent AMICS, GERMANS.
Ella encara tornaria a canviar la seva vida per la del seu amic, si fes falta.