Ahir va ser el "Dia Internacional de la dona treballadora", motiu de celebració, i tant, totes les dones ara estem completament alliberades i som lliures per poder treballar, no, més ben dit, estem obligades a treballar, perquè sense el nostre sou, la nostre familia no podria tirar endevant.
Perdoneu si no estic d'acord en celebrar una esclavitud, des del moment en que la dona va poder sortir de casa i treballar, amb els mateixos drets que els homes (aixó no passarà mai), es va convertir en una esclava.
La dona ha de quedar-se embarassada i portar el seu fill dins el seu ventre durant 9 mesos, però ha de treballar.
La dona ha de parir i deixar el seu fill amb 4 mesos a una llar d'infants perquè el cuidin unes desconegudes, perquè ha de treballar.
La dona ha de mantenir la casa en condicions i la familia tipa i feliç, però a més d'aixó també ha de treballar.
Ha de fer sempre bon paper i estar sempre contenta, quan al vespre arriva a casa esgotada després d'una jornada laboral de 8 o potser 10 hores, i encara ha de fer el sopar pels fills petits, els ha de banyar, i portar-los a dormir, explicant-los un conte i bressolant-los perquè s'adormin, i llavors encara queda la resta de feina, rentadora, sopar, netejar i ciudar bé el marit que ha arrivat a casa molt cansat i s'ha assegut al sofà esperant que la dona acabés amb els fills per dedicarse en cos i ànima a ell.
Potser ara les condicions han canviat una miqueta, però quan ho vaig viure jo, era així, ah!! i sobretot que sapiga cuinar perquè a l'home se'l sedueix per l'estomac.
Entendreu que per mi celebrar una fita com aquesta no sigui motiu d'alegria, sinó tot el contrari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada