Avui fa 25 anys que et vaig agafar per primera vegada, que et vaig abraçar i et vas arraulir entre els meus braços i el meu pit. Et vaig omplir de petons i caricies i per fí després de portat-te dins meu durant 9 mesos, et vaig veure, i em vas semblar la criatura més bonica del mon.

Només esperava que et despertessis, per poder-te tornat a abraçar i a donar-te menjar i a tenir-te als meus braços. Saps? jo no t'hauria deixat mai, hauria dormit sempre amb tú, abraçada al teu cos petitó, i eres tant suau i feies tant bona olor, però els entesos em deien que t'havia de deixar dormir al teu llitet, i jo ho feia, però estava constantment escoltant si respiraves i mirant com dormies.

De tot aixó, carinyo, ja han passat 25 anys, i ara ja ets una dona, una dona que m'enorgulleix haver educat i haver ajudat a creixer, i també, tot sigui dit una dona PRECIOSA!!!!, aixó però és tot mèrit teu.

Tant de bó d'aqui a 25 més, et pugui tornar a abraçar i a dirte PER MOLTS ANYS!!princeseta meva i que siguis molt, molt feliç.