ME'N VAIG DESCUIDAR UN

Ahir vaig fer una entrada parlant dels homes de la meva vida. Me'n vaig descuidar un de molt important, però he cregut que en lloc d'afagir-lo al bloc d'ahir es mereixia ben bé una entrada per ell sol.

Es el meu cosí Lluis, te 10 anys més que jo i viviem de costat quan jo era petita, jo sempre era a casa seva, La meva tieta tenia una botiga i a mi m'agradava molt potinejar per per tota la botiga, la veritat és que la meva tieta tenia una paciencia de Sant amb mi, allà era també casa meva.

Doncs en Lluis, el meu cosí, quan arribava a l'hora de dinar, sempre s'asseia a la taula amb el plat al devant i un llibre de l'Agatha Cristie a la ma, i mentre dinava llegia i escoltava sempre la música dels Beatles, per una nena petita com jo, ell era el meu germà gran, l'adorava, tot el que ell feia i deia era paraula de Déu.

Gràcies a ell vaig coneixer els Beatles, dels que no m'he separat mai, fins i tot tinc els discos del meu cosí que sempre em deixava posar i treure i al final me'n vaig emportar dos a casa que encara els guardo com un gran tresor.

També li dec a ell la meva afició a la lectura, jo pensava, si en Lluis llegeig tant, deu ser fantàstic llegir, ara tinc totes les coleccions dels llibres de l'Agatha Cristie una en català i l'altre en Castellà, llàstima que ja no hi sigui perquè m'encantan els seus llibres i els seus personatges tant carismàtics.

I aquest es l'altre home de la meva vida, ara ja es avi, i li cau la baba amb el seu net, no cal dir que l'estimo moltissim, per mi continua sent el meu germà gran que no vaig tenir mai.

I aqui, com no podia ser d'una altre manera, tancaré el bloc amb una cançó dels Beatles, una de les meves preferides, perquè amb ells se'm fa molt dificil triar-ne una, es que per mi totes son fantàstiques.