ELS HOMES DE LA MEVA VIDA

Amb els anys que tinc, que ja son uns quants, si em paro a pensar en tots els homes que han passat per la meva vida, ufff..., son molts i algúns hi han deixat una emprempta a voltes bona, a voltes dolenta.

El primer home de la meva vida, el més important i al que he estimat més, es el meu pare. Com tots els nens petits, sempre vaig veure al meu pare com el meu eroi particular, sempre ho arreglava tot, sempre podia comptar amb ell, i el més important és que a mida que em vaig fer gran, no va canviar la meva perspectiva, el meu pare sempre va estar a l'altura que corresponia a cada epoca de la meva vida.

El meu segon home, llavors només era un nen petit com jo, va ser en Joan, viviem devant per devant i sempre ho compartiem tot, jugavem junts, menjavem junts, anavem al colegi junts, feiem els deures junts, en fí, sempre serà un home molt important per mi, molt especial, a mi m'agrada considerar-lo el meu germà, i sempre l'estimaré moltissim.

El meu tercer home, també era un nen, com jo, es deia David, només teniem 6 i 7 anys, i el vaig coneixer quan anava a estiuejar a casa de la meva iaia, ell des d'el primer dia em va dir que es volia casar amb mi, i jo li deia que no m'agradava perquè sempre portava la cara bruta. Però era mentida, a mi també m'agradava i el dia que els meus pares em vàren venir a buscar, vaig plorar molt quan em vaig despedir d'ell. No l'he tornat a veure mai més, però mai he deixar de recordar-lo amb molt de carinyo.

El meu tercer home ( jo ja tenia 13 anys) es deia Pere, jo se que m'estimava moltissim, sempre em deia que si em casava amb ell no hauria de treballar mai i que em compraria tot el que jo vulgues, vàrem sortir junts una temporadeta petita, a mi m'agradava, l'apreciava molt pero no n'estava enamorada. Molt sovint he pensat en com hauria estat la meva vida al seu costat, perquè la seva igual que la meva no ha estat gaire feliç, potser estavem destinats a estar junts i jo vaig desafiar al destí. Mai ho sabrem.

El meu quart home es deia Toni, quina tendresa em desperta pensar en ell, durant molt temps va empaitar a les meves amigues per demanarels-hi coses meves, fins i tot jo pensava que li agradava una meva amiga i es veu que només vivia per veurem, també ens vàrem anar trobant uns quants caps de setmana, però tampoc me'n vaig enamorar, era una persona maravellosa, tenia un cor tant gran que no li cavia al pit. Em va saber molt greu no poder correspondre a tot el seu carinyo, però els sentiments volen pel seu compte i mai es el mateix que tu voldries.

El cinquè, es deia Josep, aquest va ser el meu gran amor, d'ell si que me'n vaig enamorar, moltissim, però crec que ell no m'estimava tant com jo, vàrem sortir junts bastant temps, quasi un any, però al final em vaig a adonar que no m'estimava, i va ser doloros per mi perquè jo si que l'estimava a ell, però vaig deixar-lo perquè em feia molt mal tot el que estava passant i no ho vaig poder resistir més. Em va venir una miqueta al darrera, però ja no vàrem tornar a sortir més. Va ser el meu primer desengany i m'ho vaig passar molt malament, fins i tot ara, si alguna vegada el veig encara penso, perquè no va poder ser?, la vida es així.

El meu sisé home, no era Espanyol, era Alemany, ens vàrem enamorar durant unes vacances d'estiu a Sirges, on tant la meva familia com la seva estiuejavem cada any. El primer any ja ens vàrem enamorar, i quan va arrivar el final de les vacances, vàrem patir molt per separar-nos, però vàrem continuar la relació per correu, durant tot l'any, fins que ens vàrem retrovar el seguent estiu, que maco era, em regalava bombons, em portava a ballar, aquell estiu ja em va proposar que per Nadal anés a passar les vacances a casa seva a Hamburg, m'estava preparant una habitació per mi, la pintava ell i hi tenia les nostres fotos, en fi, em vaig espantar, jo també l'estimava molt, però era tant lluny de casa, i un pais tant diferent on no entenia a ningú, no se, vaig veure que la cosa era molt seria i no em vaig veure amb cor de continuar, ja se que li vaig trencar el cor, però el meu també va estar molt temps partit pel mig, una part estava amb ell i l'altra aqui, a casa meva, amb la meva familia i els meus amics, en fi la meva vida, va pesar més la balança pel cantó de casa i vàrem deixar de veuren's i escriuren's. Mai més he sabut res d'ell, m'agradaria saber que ha set feliç.

El seté va ser el definitiu, va començar molt malament perquè ell feia molt temps que em venia al darrera i a mi no m'agradava i no el volia ni veure, però la seva insistencia no va parar, va ser constant fins que un dia per treureme'l de sobre, vàrem quedar per sortir amb un seu amic i una meva amiga, i després d'aquest dia, de tant en tant sortiem, però sempre amb una colla d'amics, ell no va deixar mai d'insistir fins que a mesura d'anar passant temps al seu costat, me'n vaig enamorar, i molt, aquest va ser el meu error més gran, m'hi vaig casar, ens estimavem moltissim, van ser uns anys feliços, però vàren acabar malament. De tots els homes de la meva vida, aquest és l'únic que no hauria d'haver triat, la meva primera impresió, era l'acertada, però el cor no va escoltar les raons del cap. Vaig patir molt, però el més maravellos de tot es que gràcies a ell, tinc dues filles que son un tresor, almenys em va donar una cosa positiva.

També va ser l'últim, ara ja fa molts anys que es va morir, i jo des de que ell em va deixar per una altre dona, mai més he tingut cap rel·lació, mai més m'he tornat a enamorar, no sabria dir ben bé perquè, però em fa molta por tornar compartir la meva vida amb un altre home. Suposo que només em falta una cosa per esvair totes les pors, enamorar-me, m'aniria bé i m'agradaria, però aixó ja son raons del cor, en el que jo mai he pogut manar.

Alguna vegada he vist brillar els ulls a algún home quan em mirava, però mai he tingut l'ocasió de trobar la persona que jo somnio i fer que els nostres somnis coincideixin.

Potser aquesta maravellosa cançó podria ser l'adequada per tancar aquest bloc: