Aquest home és Mario Capecchi,Genetista molecular, va guanyar el premi Nobel de medicina el 2007 pel seu treball en el camp de la genetica amb intenció de trobar remei a malalties com el Càncer o la Fibrosis Quistica.
La seva vida va estar marcada per la Gran Guerra, la seva mare va quedar embarassada, i el seu pare, un Soldat Italià, no va voler saber-ne res. Més endevant quan ell tenia quatre anys, la Gestapo va detenir la seva mare i la van internar en un camp de concentració.
Ell es va quedar sol i al carrer amb quatre anys, i va sobreviure amb pandilles de nens robant i fent qualsevol cosa per poder menjar, ell diu "Recordo que sempre tenia gana". Al final el van haver d'internar en un Hospital de Verona, on va lluitar contra la febre tifoidea durant 1 any.
La seva mare va ser alliverada el dia que en Mario complia 9 anys, el va buscar per tot arreu, i no el va trobar fins al cap de 2 anys. Va ser llavors quan la seva mare va decidir anar a viure a America, perquè allà hi tenia un germà.
En Mario ens explica: "No vaig aprendre a llegir fins als 13 anys, però llavors ja ho sabia tot de la vida, me les havia ingeniat per sobreviure. I vaig seguir estudiant i progressant."
"Al carrer vaig aprendre a confiar en mí, jo estava sol. Crec que el meu treball com a cientific està vinculat a aquesta etapa. La meva ment era el meu entreniment, continuament desarrotllava plans que llavors s'habien de complir."
"Jo ensenyo als meus alumnes a ser pacients, els dic que en lloc de passar el temps pensant en alguna cosa és molt millor fer-ho, no cal donar-hi tantes voltes, s'ha de començar per alguna cosa i continuar sense defallir. Però per aixó s'ha de tenir un plà, una idea molt clara d'on vols anar i sobretot desitjar-ho molt."
"La gratificació és una cosa que necessita molt temps, esforç, dedicació i paciencia, i per aixó és gratificant quan arriva."
En Mario Capecchi sempre somriu, totes les adversitats li han servit per creixer com a persona.
Ell sempre ha continuat estudiant i espera no parar mai, així diu:
"Tinc 71 anys,i com més estudio menys sé i més em diverteixo"
1 comentari:
Aquesta és una filosofia de vida que admiro i envejo i que intento aprendre a practicar...admirable, com bé dius!
Publica un comentari a l'entrada