diumenge, 15 de juny del 2008

VENIU I ENTREU



BENVINGUTS!!

Avui llegint el bloc d'un amic, m'ha agradat molt una frase que hi ha posat. Ha dit que casa seva no te portes ni finestres i que tothom hi es benvingut.

Aixó m'ha donat l'idea que feia uns dies que em rondava pel cap.

Volia convidar a tots els meus bons amics a venir a casa meva, jo ho veig com una manera de demanar ajuda perquè tota la gent que em coneix bé, sap que no demanaria mai ajuda encara que m'hi anes la vida, no per res en concret, jo soc així, una mica (o molt) introvertida i em mengo jo mateixa els meus marrons les meves penes i els meus dolors.

Però fa un parell de setmanes que he arrivat a trobar-me tant malament que quasi no podia caminar i vaig estar uns quants dies tancada a casa per força.

Llavors vaig pensar que ja que jo no podia anar a la montanya, hauria d'intentar que la muntanya vingues a mi, però com que no tinc costum de demanar ajuda,no savia com fer-ho.

Aquest video de'n Jaume Sisa crec que ja ho diu tot, però per si no s'enten prou bé, us demano amics meus, que ja que jo no puc sortir a veure el sol, em porteu vosaltres el sol a casa, amb el ben entès que el sol sou vosaltres, es clar.
Publicat per a les

3 comentaris:

Joana ha dit...

No demanes tant, de veres.
Jo sols lamento ser tan lluny de tu, i amb poc temps. Però et vaig dir que fariem un café i el farem, ni que en Joan no m'acompany, ets un dels projectes del meu estiu..
Lamento molt que estiguis tan malament, tant de bò unes paraules serveixin per animar.
Petonets guapa.

15/6/08 21:32
Maite ha dit...

Joana, les teves paraules sempre serveixen per animar, gràcies.
Et prenc la paraula d'anar a fer un café, com que a l'estiu em trobo millor, potser podriem fer-lo
a un lloc que et fos més a prop.
Ja n'anirem parlant.
Una abraçada Joana.

15/6/08 23:32
Rosa Jovani ha dit...

Mayte,
Veig que pateixes molt i demanas una miqueta de "solet". Jo no se si podré donarten gaira pero sempre que pugui téscriuré i si tu vols escriuram a mi, intentaré que estiguis una miqueta mes distreta, o per lo meys ho intentaré.
Perdona el meu catalá, al parlo, pero no l'escric molt be parque no m'ho varen ensenya.
Un petonet bonica
Rosa

20/6/08 22:33

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)