Avui es la nit màgica, la nit més curta de l'any però la més celebrada.
El fet es que la majoria de gent només celebra aixó, que arriva l'estiu i que a partir de les 12 de la nit es Sant Joan.
Jo sempre havia fet el mateix, pero un any em van explicar una llegenda, i tot un grup de gent vam reunir-nos per viure-la tal com diuen que s'ha de fer perquè es converteixi en màgica.
Ens vam reunir tots, als voltant de les 8 del vespre i vam pujar a una montanyeta on hi havia una capella molt petitona, estava oberta, vam entrar,vam encendre unes espelmes i vam estar allà una estona en sil·lenci per calmar el nostre esperit.
Al cap d'una estona, vam sortir de la capella, ja era ben fosc, tots duiem lots i espelmes que era tot el que ens il·luminava. Primer ens vam asseure a sopar per esperar que arrives l'hora màgica del solstici. Eram una colla de gent més o menys unes 10 persones, ems vam avenir moltissim i vam sopar xerrant i compartint tots els nostres menjars.
Quan va ser l'hora ens vam asseure tots en una rotllana, cada un de nosaltres ja portavem escrit en un paper un desig, vam posar tots els paperets amb els nostres desitjos al mig de la rotllana, els vam encendre i ens vam agafar tots de la mà, fent que la energia de tots fos nolt més poderosa perquè els desitjos es complissin.
Vam estar una estoneta així, en sil·lenci , agafats de les mans, allà a dalt d'aquella montanya amb el cel per sostre ple d'estels, no tinc paraules per explicar el que vaig sentir, era una pau, una plenitud, una unió de tots amb tots, us ho asseguro, una experiencia maravellosa.
Quan es va acabar el foc, vam recollir totes les nostres coses, i amb els nostres lots vam anar baixant de la montanya i tornant cap a casa.
Mai en tota la meva vida havia passat una nit de Sant Joan tant bonica, tant màgica i amb tanta pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada