He mirat les fotos que te la Marta, penjades al flickr del seu bloc, i he vist aquesta que m'ha fet riure i plorar al mateix temps, en fi, que m'ha omplert de tendresa.
Ella es així, la meva Marta,an mig de totes aquelles fotos grandiosament maques, on hi ha les seves joies, hi ha posat aquests dos pollets, perquè potser per ella també son una joia, uns records de quan era petita i sempre hi havia la mona amb pollets a casa.
Es així, tant senzilla, tant inocent, tant responsable, tant autentica, la miras i es tot el que veus, t'ho dona tot, no amaga mai res i sempre va de cara.
Que poques persones hi ha com ella.
Quan t'estimo Marta My Dear.
1 comentari:
aix!
ara m'he posat vermell!!!
:D
moltes gracies per el post! ens veiem aviat!!!!!!!!
Publica un comentari a l'entrada