ES MOLT SENZILL

Costa molt por dir-ho, tant si ho sents com si no ho sents, però el problema es que la majoria de vegades ja ho donem per fet i no totes les persones ho intuieixen d'igual manera.

Estic parlant dels sentiments, es clar. Es curios com ja donem per fet que la gent que estimem ja ho sap i no cal anar dient a tothom que estimes el que sents per ells.

Jo us asseguro que si, que cal, que no sempre les persones tenim tant clar que ens estimen, que ens necessiten o que ens admiren, tot al contrari, a vegades creiem que un petó o una abraçada es fa de forma mecanica, per costum, que encara que tu estimis amb intensitat, no et corresponen, perque mai t'ho diuen i per descomptat, mai et sents admirat ni important a la vida de els teus estimats.

Jo vaig perdre el meu pare sense haver-li dit gaires cops que l'estimava, i pensava que ell ja ho savia, però la meva mare em va dir que no, que ell es pensava que no l'estimava prou. Aixó m'ha quedat gravat al cor per sempre i des de llavors els dic a totes les persones que estimo molt sovint el que sento per elles, quant necessaries son per mi, i mai deixo que res per petit e insignificant que sigui, ens separi o ens fagi estar allunyats. Us aconsello que feu el mateix, val més que us feu pesats per dir deu vegades t'estimo que no deixar-ho per un altre dia.

Jo estimo intensament a les meves filles i a la meva mare,no podria viure sense el seu contacte, sense tenir-les a prop, sense sentir la seva veu, en fi, que jo no soc jo, només estic feta a trocets de cada una de les persones que formen part de la meva vida, sense una d'aquestes persones, estic incomplerta.

Jo soc aire, només aire els meus signes son balança i bessons, tots dos son aire. Em costa no volar i tocar de peus a terra i afrontar les realitats, em costa mltissim.
Pero ahir vaig prometre a la meva filla que intentaria ser només jo, que intentaria no estar només feta de trocets d'amor, sinó que apart d'aixó tornaria a retrobarme amb el meu jo, el que era abans de que es moris el meu pare, el jo que les meves filles i la meva mare necessiten.

Ho intentaré amb totes les meves forces, jo acostumo a aconseguir el que em proposo, aixi que crec que aviat, o potser no tant aviat, no se, podràs tenir altra cop la mare, bona o malalta pero al cap i a la fi, la mare que es la que tu necessites ara i sempre.

Se'm trenca el cor quan penso quant faig patir a les persones que estimo quant em veuen ensorrada i ferida, us ho prometo, procuraré que no m'hagueu de veure aixi, però ara potser serà dificil, la malaltia potser em frenarà una mica. Us prometo que seguiré sent la lluitadora de sempre, però aquesta vegada no només per vosaltres, també per mi.

Us estimo fins al cel i tornar.


">">