Buscant un video per el youtube, he trobat aquest que veureu aqui sota. M'ha fet tant de mal, m'he sentit tant decebuda, tant triste.
M'ha fet pensar en que sol que et pots sentir enmig de tanta gent, i el que és pitjor, no es que t'hi sentis, es que n'estas.
3 comentaris:
Noia … n´estiguis trista ni passis cap pena, és sols un muntatge per adornar una canso ... és trista la lletra però sols és això, un petit engany per fer patir a persones sensibles i emotives com ets tu.
Una abraçada
Joan, potser aquest si que es un muntatge, a mi no m'ho ha semblat, però s'adiu molt amb la lletra de la cançó i segurament tens raó.
Pero jo aquesta indiferencia l'he vist i l'he viscut. Aixó si que es trist Joan, per aixó m'ha afectat tant veure-ho i constatar que sols que estem, envoltats de tanta gent.
Gràcies pel teu missatge.
Una abraçada a tu, també.
Jo no se si és un muntatge o no, l'únic que puc dir és que els meus peus podries ser uns dels que passen de llarg. En una ciutat com Barcelona diariament et creues amb 20 o 30 persones com aquest senyor, de tots ells només un agrairia que li donessis la mà, els altres només volen diners o robar-te la bossa. Se que és trist dir això però més trist és adonar-te que t'enganyen i et roben. Quan t'ho han fet uns quants cops acabes per ignorar a la resta...A mi m'han arribat a tirar per terra per robar-me quatre merdes de rellotges, on és la integritat en això? I en els que demanen pel carrer i es fan passar per Sord-muts quan no ho són? I ens els que et diuen que no tenen res per menjar i es gastens els diners en comprar gelats? Jo he comprat menjar i entrepans per moltes persones a Barcelona i realment n'hi ha poques que ho necessitin de debó.
Publica un comentari a l'entrada