dimecres, 30 de juliol del 2008

DESPULLAR L'AMOR

Es molt fàcil estimar a una persona quan es jove, guapo/a, té exit,te diners, etc... Quan es va perdent tot aixó de mica en mica, ja és més dificil trobar algú que t'estimi a pesar de tot, fins i tot a pesar de saber que no ets com tu vols que et vegin els altres.

Es quan baixes del pedestal i quedes completament despullat de tots elt teus sentiments, és quan plores i mostres les teves miseries, que s'assemblen a les meves i a les de tots, és quan mostres allò que no pot veure tothom, és llavors i només llavors quuan saps que qui es queda al teu costat i encara t'estima més que mai, és la persona adequada per compartir una vida amb tú.

Un amor així completament despullat de totes les coses vanals que vas carregant durant tota la vida, un amor completament despullat de mentides, de condicions, d'obligacions.

Que bonic és quan ho trobes tot i pots despullar l'amor.

dimarts, 29 de juliol del 2008

SANTA MARTA

Aquest blog va dedicat a la Marta, la meva filla. Avui és el seu Sant i li voldria fer un petit blog on li explico perquè es diu Marta i el significat del seu nom.

1er. Perquè ella es diu Marta? que va fer qué jo tries aquest nom per sobre de tots els altres?. la resposta és aquesta:




2on. Totes les persones hauriem de saber l'origen del nostre nom, Marta a l'evangeli era la Germana de Llatzer i una intima i estimada amiga de Jesús,la fé que ella tenia en Jesús, va fer que ell ressucites al seu germà Llatzer.
El seu nom significa "Senyorial" "Atractiva"
També és patrona de l'hosteleria.

Aquesta és la meva Santa particular:



Com diuen els Beatles ( bueno en Paul) Marta, My dear, sempre has set la meva inspiració. T'estimo.

diumenge, 27 de juliol del 2008

TIEMPO PEQUEÑO - La educación de las hadas

Quién se va?
¿Quién se queda?
¿Quién le duele más la soledad?
¿Quién le duele más la soledad?
Si tos’ los rincones de mi vida
tienen algo tuyo

¿Cuál es tu camino?
¿Cuál es el mío?
¿Dónde se encontraron?
¿Dónde se han io'?

Anda, deja que te acompañe
que no es momento de andar sola.

Con lo pequeño que es el tiempo
¿quién recogerá el perdío'?
Si tú me cuidas, yo me curo
mi cura es tu compañía.
Deja que te cuide las alas ... tu hada.

Anda, deja que te acompañe
que no es momento de andar sola.

Mis cinco sentidos son pa' ti
Mi tiempo pa' ti.
Mis manos pa' sujetarte a ti.
Y mi alegría pa' que la bebas toda tú.

Anda, deja que te acompañe
que no es momento de andar sola.

Anda, deja que te acompañe
que no es momento de andar sola.

Déjame que te acompañe.

He trobat aquesta maravella de cançó de la BEBE, que és la BSO de la Pel·licula "La educación de las hadas", cançó per la que va estar galardonada amb el premi Goya al millor tema músical l'any 2007.

A mi m'ha posat la pell de gallina, és un petit tresor que he trobat i que vull compartir amb tots vosaltres.

Aqui teniu el video:

divendres, 25 de juliol del 2008

FLOR DE LOTUS

” M’agrada banyar-me davant teu. Et deixo contemplar la meva bellesa vestida amb fines robes de llí. Em submergeixo a l’aigua per estar amb tu. Mira’m!”



Aquesta és la nova creació de la Marta, la meva filla. Personalment trobo que és una maravella, te unes mans que fan de qualsevol cosa una obra d'art.

Ella defineix aquesta nova col·lecció aixi:

"Us presento la meva nova col·lecció “Flor de Lotus” inspirada en unes de les moltes flors que creixien al riu Nil. Els Egipcis van asociar el poder la la Flor de Lotus amb el del sol, la vida, el renaixement i la llum. A tots els jardins s’hi podien veure aquestes flors, que eren de color blau i grogues al centre, com el sol que sorgia cada matí de les aigües del Nil. Símbol de poder, es va representar el faraó amb aquestes flors i s’identificava amb el procés de vida al més enllà, perquè la flor feia sortir el sol quan s’obria."

dimarts, 22 de juliol del 2008

A LOS GATOS


No son más silenciosos los espejos
ni más furtiva el alba aventurera;
eres, bajo la luna, esa pantera
que nos es dado divisar de lejos.
Por obra indescifrable de un decreto
divino, te buscamos vanamente;
más remoto que el Ganges y el poniente,
tuya es la soledad, tuyo el secreto.
Tu lomo condescendiente a la amorosa
caricia de mi mano. Has admitido,
desde esa eternidad que ya es olvido,
el amor de la mano recelosa.
En otro tiempo estás. Eres el dueño
de un ambito cerrado como un sueño.

J.L.Borges

diumenge, 20 de juliol del 2008

NO TOTS ELS ANGELS SON AL CEL

ANGELS - ROBBIE WILLIAMS ( Brillant, espectacular, genial)



ANGELS - WITHIN TEMPTATION (Impresionant, no tinc paraules)



MORANDI - ANGELS ( La cançó està bé, pero no us perdeu el video)



SAU - ENVIA'M UN ANGEL (Especialment dedicada a la Marta)

divendres, 18 de juliol del 2008

DINTRE O FORA?

On comença i on acaba?. Qui decideix on s'acaba el terreny segur i on comença l'abisme?. Jo no gosaria mai pensar que jo estic a la part segura, tot el contrari, crec que estic fent constantment malabarismes, i caic molts cops (podriem dir que caic dins la bogeria), i travesso la linea molts d'altres (aqui estaria dins la normalitat).
Jo em pregunto, qui decideix que és la normalitat i que és la bogeria?
Potser els que diem que son bojos només son diferents de nosaltres però, la diferència no vol dir que guanyi la majoria, potser els bojos som nosaltres?.
Creieu-me, jo aquesta reflexió me l'he fet un munt de vegades, i estic totalment convençuda que ningú, absolutament ningú pot respondre amb seguretat qui ha d'estar dintre i qui fora.
De la forma que estem vivint i maltractant tot el nostre entorn.
De la forma que menyspreem moltes cultures que son infinitament molt més riques i savies que la nostre.
De la forma que creiem que nosaltres som l'especie viva superior a totes les altres i en canvi molts no humans ens donen diariament una lliçó de com viure i conviure.
De la forma que no estem en absolut educats ni preparats pel cicle de la vida i la mort, quan altres cultures que nosaltres creiem més pobres ho tenen apres i superat des de que neixen.
Per acabar, de totes les formes de vida que hi ha en aquest palneta, la nostre és la mes incivilitzada.
Llavors, jo em pregunto, qui ens ha donat el dret de creure que som els que poseim la raó? i qui ens ha donat el dret de decidir que les persones que incomoden a la societat son bojos?.