divendres, 18 de juliol del 2008

DINTRE O FORA?

On comença i on acaba?. Qui decideix on s'acaba el terreny segur i on comença l'abisme?. Jo no gosaria mai pensar que jo estic a la part segura, tot el contrari, crec que estic fent constantment malabarismes, i caic molts cops (podriem dir que caic dins la bogeria), i travesso la linea molts d'altres (aqui estaria dins la normalitat).
Jo em pregunto, qui decideix que és la normalitat i que és la bogeria?
Potser els que diem que son bojos només son diferents de nosaltres però, la diferència no vol dir que guanyi la majoria, potser els bojos som nosaltres?.
Creieu-me, jo aquesta reflexió me l'he fet un munt de vegades, i estic totalment convençuda que ningú, absolutament ningú pot respondre amb seguretat qui ha d'estar dintre i qui fora.
De la forma que estem vivint i maltractant tot el nostre entorn.
De la forma que menyspreem moltes cultures que son infinitament molt més riques i savies que la nostre.
De la forma que creiem que nosaltres som l'especie viva superior a totes les altres i en canvi molts no humans ens donen diariament una lliçó de com viure i conviure.
De la forma que no estem en absolut educats ni preparats pel cicle de la vida i la mort, quan altres cultures que nosaltres creiem més pobres ho tenen apres i superat des de que neixen.
Per acabar, de totes les formes de vida que hi ha en aquest palneta, la nostre és la mes incivilitzada.
Llavors, jo em pregunto, qui ens ha donat el dret de creure que som els que poseim la raó? i qui ens ha donat el dret de decidir que les persones que incomoden a la societat son bojos?.

3 comentaris:

Joana ha dit...

Lo important es viure segons un creu i a ser possible sense fer ma a ningú.
A partir d'aqui, no deixis que ningú et posi límits ni paranys.
Petons

masaoms ha dit...

No hauria expresat millor el que també penso...potser és que ets la meva mare, no? No et deixis caure al buit, a dalt n'hi ha molts que et tibarem!! Un peto!

Maite ha dit...

Gràcies, sempre hi compto que em tibareu, carinyo, de fet ja m'esteu tibant des de que vareu neixer.
Joana, jo no podria viure de cap més manera, seria incapaç de fer mal a ningú, i si, la veritat és que no he permés mai que ningú em poses limits, aquests només mel's poso jo.
Un petó per totes dues.