Ella tenia una extranya sensació, era com un nus a l'estomac, com que tingues el cap plé, molt plé, tant que l'hi era impossible pensar en una sola cosa, els músculs de tot el cos en tenssió, les dents tant apretades que li feien mal les barres, no tenia força ni tant sols per aixecar un braç, fins i tot li costava obrir els ulls. i tenia molt dolor, molt.
El cap semblava que li havia d'explorat, a les cames semblava que li clavessin milers d'agulles, havia de caminar amb els peus plans perquè no podia doblar els dits, quasi no podia moure les mans de tant dolor que li feien els dits, les espatlles semblava que carreguessin tonelades de pes cada una, les costelles cada cop que respirava li feien tant mal que tenia ganes de deixar de respirar.
Almenys pògues dormir alguna nit sencera, però no, fins i tot el descans li era negat.
Ella pensava que devia haver fet alguna cosa molt malament durant la seva vida, sinó perquè Déu la castigava torturant-la d'aquesta manera?.
Un dia algú li va posar nom a aquesta extranya sensació, li van dir Fibromialgia, i llavors encara va ser tot molt pitjor, la varen acomiadar de la feina, algúns metges li deien que estava boja, i si que ho estava, com podia aguantar tot aixó una persona normal,fins i tot una persona forta com ella sense tornar-se boja?.
Ara ja no te res, ni seny, ni diners, ni salut, ni vida, tot li es negat per unes persones que potser creuen que han vingut a aquest mon a fer de Déus, i que poden disposar de la seva vida, del seu benestar que li havia costat tants anys de aconseguir, es creuen amb el dret de mirar-la i jutjar si pot o no pot continuar vivint dignament, perquè si no se la creuen, li estan negant la vida, i quin dret tenen ells de fer aixó? qui els ha donat el poder per decidir com ha de viure ella la resta de la seva vida?.
El més curios es que aquestes persones tant poderoses, ho son només perquè ella i molts d'altres com ella paguen cada més uns impostos per poder mantenir a tots aquells llops devant d'una institució que ara els nega tot allò pel que havien pagat durant tota la seva vida, podeu creure una cosa tant absurda com aquesta?.
Nosaltres els hem pagat uns sous bastant més abundants que els nostres només perquè ara ens puguin llençar i ens deixin en la més absoluta de les miseries, tant pel que fa a la salut com per que fa a l'economia.
Com en diuen a aquest lloc... a veure deixem pensar, que ara em costa molt.... ah si!! en diuen Seguretat Social, o potser també a vegades en diuen Institut Catalá de la Salut, tan es un nom com un altre, a mi m'han destrossat qualsevol esperança de viure dignament durant tota la resta de la meva vida.
Però fins a l'última força que em quedi al cos, penso lluitar per defensar els meus drets, i poder tornar a donar un sentit a la meva vida.
