SILENCI

Es tard, molt tard, com cada nit espero sentir aquella sensació dolça, placentera que sento quan tinc son. Quan tinc son i em fico al meu llit i sento que es el millor moment del dia, el que em produeix més plaer.

Però avui no vol venir, en seu lloc hi ha el sil-lenci que ho envolta tot, que em fa sentir una pau infinita, em podria passar hores, moltes hores envoltada del meu sil-lenci, llegint o pensant. M'agrada inventar-me coses que em podrien passar o que podria fer i que segurament mai no es feràn realitat, o pensar en el que he fet durant el dia i intentar donar-li la volta, i pensar, pensar i pensar.......

S'ha fet molt tard, ja son més de les 3 i encara estic llegint, i no tinc son, no puc dormir, però el llibre és prou interessant i quan em fan mal els ulls de tant llegir, els tanco i torno a deixarme envoltar pels ritmes del meu amic sil-lenci.

Es curios, no tothom veu o més ven dit sent el sil-leni de la mateixa forma, hi ha molta gent que l'espanta el no sentir res a la foscor. A mi m'agrada, tanco els ulls i em deixo portar per les dues coses, allà al meu llit al meu mon, al meu sil-lenci a la meva foscor, es com estic millor, i si a més d'aixo s'hi afageig la dolça sensacoó de la son, llavors ja es fantàstic.

Dormir i oblidar-te de tot per unes hores, i tenir treballs si et despertes a recordar on ets, o per quin canto del llit has de baixar, o quin dia és, o que haig de fer avui.

Al cap d'una estona quan ja estàs amb el cap al seu lloc, ja no hi ha la pau, ja no hi ha sil-lenci, comença de nou la vida.

A mi el que m'agrada més poder estar al costat d'una persona i no veuret obligat a dir res, poder passejar en sil-lenci i que no sigui violent que a l'altre persona també li agradi. No us podeu imaginar la quantitat de coses que es poden dir amb la mirada i amb el llenguatge corporal.

A vegades el sel-lenci, és el meu millor amic.

"The sounds of silence" de Simon & Garfunker, una petita joia i un plaer pels sentits.