NOTRE DAME DE PARIS

">
Vaig tenir el privilegi de veure en directe aquest músical. A mi m'agraden moltissim els musicals i n'he vist bastants, però cap li arriva a la sola de les sabates a aquesta maravella.

Vaig estar asseguda en aquell teatre, però només era el meu cos es que seia. Jo en el moment que es varen apagar els llums i es va il·luminar l'escenari, ja no hi era, era allà, al mig de les llums, de la música, envoltada de totes aquestes magnifiques veus que em vàren fer posar la pell de gallina i que em vàren transportar com per art de màgia, al mon de Notre Dame, al costat den Gringoire, L'Esmeralda, en Quasimodo, i vaig disfrutar, vaig plorar. En fí que és un músical que puc dir que realment m'ha marcat. No l'oblidaré mai.

Ara tinc el CD i el porto posat al cotxe moltes vegades i encara quan el sento el meu cor batega més depressa i canto i ploro amb ells.

No us perdeu cap de les dues cançons que us he posat, però la primera, quan en Quasimodo perd l'Esmeralda, es una maravella. Com m'agradaria que algú m'estimes com en Quasimodo estima a la Esmeralda.....

Per si li interesa a algú, l'autor de totés les cançons d'aquest músical és en RICARDO COCCIANTE, un gran músic que jo admiro moltissim, algún dia us posaré alguna cançó cantada per ell mateix.

">