dissabte, 21 de febrer del 2009

YOU BELONG TO ME

Podriem traduir-ho per "Tu em pertanys". Una frase totalment inacceptable, almenys des del meu punt de vista, cap persona pot pertanyer a una altre, sempre hi ha d'haver en un mateix el suficient amor propi com per poder dir que comparteixes la vida amb altres persones però que no pertanys a ningú.

De fet escric aquest blog, perquè aquesta tarde m'he estat mirant la pelicula que porta aquest titol, està basada en un llibre d'una de les meves escritores preferides "Mary Higgings Clark", us recomano la seva lectura, aixi com la de qualsevol dels seus llibres, encara que jo en tinc un de preferit que es el primer que vaig llegir d'aquesta autora i el que va fer que continues llegint els seus llibres, el titol es "Palida como la Luna", probeu de llegir-lo, us apassionarà.

Per acabar, a continuació un poso la cançó que dona nom i posa música a la pelicula i al llibre, una cançó una mica antiga, però preciosa.

YOU BELOG TO ME

dimarts, 10 de febrer del 2009

Musica, musica i més musica

Aquesta setmana no se que ho fa, però estic recuperant cançons que portava dins el meu cor, però des de fa molts anys.

Avui, no recordo exactament on, he sentit aquesta cançó i he recordat la sensació tant maravellosa que em feia sentir quan l'escoltava.

La vull compartir amb vosaltres.

LOVING YOU - LEONA LEWIS



Per cert, quan es va fer famosa aquesta cançó, la LEONA LEWIS, només tenia 15 anys, però ja es podia endevinar molt clarament el talent innat que tenia.

diumenge, 8 de febrer del 2009

NIGHTS IN WHITE SATIN

Aquesta va per la Marta, i per descomptat per tots els que la vulgueu escoltar.
Una cançó preciosa i que forma part dels records més bonics de la meva joventut.

THE MOODY BLUES - NIGHTS IN WHITE SATIN

EL MEME DEL 7

Ja fa molts dies que tinc pendent de fer aquest meme que em va enviar la Joana.

Em sap greu haver trigat tant, Joana, però entre el correu, el facebook, el foro que hem obert els de l'associació, ufff... tinc tantes coses a fer que hi ha dies que m'assec devant l'ordinador i penso fer moltes coses i només amb una ja estic colapsada.

Però "Lo prometido es deuda" i per fi, aqui tens el meu meme del 7, jo he triat, música, quina altre cosa podia triar? a mi la música em fa viure.Doncs aqui van les meves 7 cançons preferides.

1.- And I love Her (Beatles)



2.- Es caprichoso el azar (Joan Manuel Serrat)



3.- La vida es bella (Noa i Miguel Bosé)



4.- Smile (cantada per Michael Jackson encara que la cançó es de Ch. Chaplin)



5.- La mare (Dyango)



6.- Gemma (Joan Baptiste Humet)



7.- Marta (Joan Manuel Serrat)



Y ara el més dificil passar-ho a 7 persones més.

Marta

Gemma

Oriol

Carles

Inma

Zel

Joan

dijous, 29 de gener del 2009

AVUI VISITA A L'ICAM

Per fí avui després d'esperar tres mesos he anat a la segona visita a l'ICAM.
El resultat és nefast, m'han donat l'alta i m'han dit que amb una malaltia com la Fibromialgia no em podia estar quieta a casa i que treballar m'aniria molt bé.

M'ha visitat la mateixa doctora i hem tingut una mica de mal rottlo, perquè jo li he demanat que em dones una explicació de perquè no consideraven la Fibromialgia com una malaltia incapacitant, li he dit que jo no ho entenia, si he portat un pilot d'informes de metges de l'ICS amb un diagnostic molt clar i la recomanació que no puc treballar, com era que ella no ho volia entgendre?.

Llavors he continuat dient-li que si ella tenia algú que li manava no fer cas d'aquests informes, ho comprenia, però que no els ignorés perquè si.

Uiii! s'ha enfadat moltissim i m'ha dit que a ella ningú li donava ordres, que era metgesa i una professional i podia prendre ella mateixa les decissions sense que ningú li digues el que havia de fer.

Bé, al final he agafat l'alta i he marxat, al cap i a la fí he pensat que no en treuria res de barallar-me amb ella.

Mes endevant ja començaré de nou i aquesta vegada amb un bon advocat i per via judicial.

Ja veieu, tantes plataformes aprovades al congrés per unanimitat i de moment no serveixen per res, nosaltres seguim sent les victimes d'una malaltia maleida de la que ningú en vol sentir el nom, per ells es invisible, i el nostre patiment es fingit.

A mi tot aixó em fa molt mal, i no vull ni puc quedar-me de braços plegats, necessito lluitar, no se com, però trobaré la manera de que m'escoltin.

dimecres, 28 de gener del 2009

CUATRO BODAS Y UN FUNERAL

Avui, per enessima vegada (mai em cansaria de veure-la) he vist la pel·licula Cuatro bodas y un funeral.
Com quasi totes les pel·licules Angleses, és especial et fa riure, et fa plorar i si més no no et deixa indiferent.
El que a mi més em conmou de tota la pel·licula és el funeral de l'amic, i el poema que el seu amant, el seu gran amor li llegeig perquè tothom s'adoni del que sent en aquells moments.

MELANCOLIA DE FUNERAL

" Para todos los relojes, corta el teléfono,
impide que el perro ladre con un hueso jugoso.
Silencia los pianos, y con tambor amortiguado,
trae afuera el cajón, deja que los afligidos vengan.


Deja que los aviones circulen gimiendo por encima,
garabateando en el cielo el mensaje "él esta muerto".
Pon grandes cintas alrededor de los blancos cuellos de los cisnes.
Deja que los policías de trafico usen negros guantes de algodón.


Él era mi norte, mi sur, mi este, y oeste,
mi semana de trabajo y mi descanso de Domingo,
mi mediodía, mi medianoche, mi habla, mi canción.
Pense que amor duraría para siempre. Estaba equivocada.


Las estrellas no son deseadas ahora, apaga todas y cada una.
Envuelve la luna y desmantela el sol.
Vuelca el océano y barre la madera.
Porque ahora nada podría hacer ningún bien. "

W.H.AUDEN

diumenge, 25 de gener del 2009

CREPUSCULO


Suposo que tots heu sentit a parlar d'aquest llibre que ja ha estat passat al cinema, amb un éxit sense precedents.
Jo soc lectora vocacional, des de que vaig aprendre a llegir no he pogut parar, m'agraden quasi tot tipus de llibres, tinc preferències, suposo com tothom, però mai m'he negat a llegir cap llibre sense haver-lo començat i comprobat per mi mateixa que no em sento comoda llegint-lo.
Vaig sentir a parlar d'aquesta saga de llibres que obre CREPUSCULO, per les meves filles, van arrivar a les seves mans i em vaig adonar que els creava com una adicció, que no podien parar de llegir, l'ansietat per acabar tota la col·lecció de quatre llibres era tanta, que no van poder esperar que l'últim llibre s'edites en Castellà i el van comprar en Angles.
Jo no estava segura que m'agradessin aquests tipus de llibres, però vaig voler començar a llegir el primer, per curiositat.
La curiositat es va convertir des de la primera linea, en necessitat, i em va enganxar tant que no he pogut parar, ara ja estic acabant l'últim dels quatre llibre que, de moment, composen tota la col·lecció.
A mi mai cap altre llibre m'havia provocat una reacció com aquests quatre, quan començo a llegir, estic totalment submergida dins l'història dels seus protagonistes, per imbersemblant que sembli, una historia de Vampirs, Homes llop, però per sobre de tot una gran i profunda història d'amor.


El segon llibre es LUNA NUEVA



El tercer llibre es ECLIPSE




El quart llibre i lúltim es AMANECER





Us recomano la seva lectura, i també la pelicula del primer llibre, es quasi identica que el llibre i els protagonistes molt ben triats, son aquests: