He escoltat la cançó i he llegit el poema, és una lletra i una música que et pot fer sentir de tot, pau, torment, alegria, tristesa,en fí per sobre de tot t'emociona, segur que no et deixa indiferent.
Vaig veure com la cantava en Miguel Bose amb el seu autor Antonio Vega, i la veritat, en Miguel va plorar, però jo vaig plorar amb ell.
No coneixia a l'Antonio Vega, més tard he llegit que era el cantant d'un grup de "La movida" Nacha Pop, i que quan van separar-se ell va seguir en solitari.
Doncs, renoi, aquest home ha entrat a la meva vida per la porta gran i emportantse i abasallant els meus sentiments i fent-los anar d'un costat a l'altre com una tormenta, m'ha deixat fora de joc, aixó que ell transmet calma, serenitat i potser molta tristesa.
He pensat que m'agradaria compartir-ho amb tots vosaltres.
EL SITIO DE MI RECREO
Donde nos llevó la imaginación
donde con los ojos cerrados
se divisan infinitos campos
Donde se creó la primera luz
germinó la semilla del cielo azul
volveré a ese lugar donde nací
De sol, espiga y deseo
son sus manos en mi pelo
De nieve, huracán y abismos
el sitio de mi recreo
Viento que en su murmullo parece hablar
mueve el mundo y con gracia le ves bailar
y con él el escenario de mi hogar.
Mar bandeja de plata, mar infernal
es un temperamento natural
poco o nada cuesta ser uno más.
De sol, espiga y deseo
son sus manos en mi pelo
De nieve huracán y abismos
el sitio de mi recreo,
Silencio, brisa y cordura
dan aliento a mi locura
Hay nieve, hay fuego, hay deseos
allí donde me recreo”
Antonio Vega.
Ara escolteu, veieu, i emocioneu-vos amb aquests dos grans artistes.
">
