L'Alba s'havia criat des de molt petita amb la seva avia, el seu pare va abandonar a la seva mare quan va saber que estava embarassada, i la seva mare va morir molt jove d'un atac de cor,i ella als 6 anys, es va quedar sola al mon, sense pares, només li quedava la seva avia.
Al principi els va costar una miqueta adaptar-se l'una a l'altre, però al cap de poc temps, ja eren com un sol cor, com una sola ànima, l'una vivia per l'altre.
L'Alba era una nena amb una ment prodigiosa, sempre era la que treia més bones notes a l'escola i encara volia aprendre més, coses noves, coses diferents de les que li ensenyaven a l'escola.
Els vespres, quan ja havian sopat, sortien amb l'avia al porx, allà hi tenien un silló gran que hi cabien totes dues i que es gonxava una miqueta, seien allà molta estona, miraven i comptaven els estels cada dia, l'avia li havia explicat que aquell estel d'allà dalt a la dreta, que brillava tant, era la seva mare, i jugaven a construïr formes amb els estels, i l'Alba ja es savia totes les formes de memoria, des de casa sempre eren igual, i sempre feien els mateixos dibuixos. Ella tenia guardat en un calaix un gran mapa amb tots els dibuixos que formaven els estels des de casa seva.
Quan l'Alba va acabar els estudis superiors, l'avia li va dir que volia que anés a la Universitat, ella no s'havía planejat mai allunyar-se de casa i deixar l'avia sola i a més ella creia que no tenian prou diners per pagar-se uns estudis universitaris.
Però l'avia la va sorprendre, va treure una capseta i li va donar.
Obrela, li va dir, es el llegat que et va deixar la teva mare.
L'Alba va obrir aquella capseta, i dins es va trobar una llibreta bancaria on hi havien tots els diners que necessitaria per estudiar i molts més. També hi havia una foto de la seva mare amb un escrit al darrera que deia:
Estimadissima filla, si obres aquesta capsa i llegeixes aixó, vol dir que jo ja no estic al teu costat, vull que sapigues que tu ets el millor regal que mai m'ha fet la vida, hauria volgut viure-la amb tú, però no podem triar el nostre destí.
Aqui trobaràs els diners suficients per estudiar a la Universitat que tu vulguis.
Viu, sigues feliç, jo sempre estaré al teu costat, sempre, i quan et sembli que m'has perdut, mira al cel, allà dalt a la dreta hi veuràs un estel que brilla més que els altres perque quan el mires et somriu. Aquesta soc jo.
Amb la foto i la llibreta, no s'havia adonat que a la caixa hi havia una altre cosa, era un gran paper doblat, el va desplegar i els ulls li van quedar plens de llagrimes, era un mapa com el seu, el mapa de tots els estels que es veien des de casa seva, i una nota que deia:
Per retrobar-me cada dia, segueix els estels...
