diumenge, 13 de juliol del 2008

L'INFLUENCIA DELS ASTRES



En el blog anterior, hi vaig posar el que deia un escrit que vaig rebre per internet d'una amiga sobre els Balança ( perquè és el meu signe).

Amb aquest, voldria aclarir una mica a que em referia, perquè que els astres influeixen i molt en la nostra vida, es sabut i comprovat cientificament.

L'Astrologia aquesta que pots llegir en les diaris o les revistes, si, estic d'acord, son passatemps, perquè només es basen en la posició del Sol.

Però, totes les persones que provenim de pagés, (els meus pares p.exemple) encara fan moltes coses fixant-se amb els astres, a Pagés sempre s'ha fet servir per els camps, pels animals i per les persones.

Per exemple, la meva mare mai va a perruqueria si la lluna no està en quart mimvant, perquè així els cabells creixen menys i el mateix passa amb les ungles.

També està provat cientificament per molts departaments de Policia de tot el mon, que quan hi ha lluna plena augmenten moltissim els atacs amb violencia i els crims, en fí, que la gent ( tothom) estem molt més irritables.

També fan servir la lluna els que encara viuen a Pagés, per sembrar i fer la collita.

A la China també es basen en l'astrologia molt més que nosaltres. Els antics astrònoms chinesos varen assignar a cada un dels cinc planetes principals un dels cinc elements chinesos: A Venus el metall (or), a Jupiter la Fusta, a Mercuri l'aigua, a Mart el foc i a Saturn la Terra. Segons l'astrologia chinesa la posició d'aquests planetes, junt amb la posició del Sol, la lluna i qualsevol cometa al cel, a més de la data de naixement i el signe del zodiac, pot determinar el destí d'una persona.

Jo crec també que l'Astrología i l'Astronomia, es complementen, la primera estudia l'influencia dels planetes sobre els diferents aconteixements de la vida, i la segona estudia la composició fisica, color distancia, posició, no només dels planetes, sinó de tot el que està composat l'Univers, com estels, constelacions i altres.

Per acabar i com ja veieu, jo si crec en l'influencia que els astres, els planetes, els estels, tot l'Univers, tenen en el nostre destí, en les decisions que prenem i en la forma que es pot desenvolupar tot al llarg de la nostre vida.

dijous, 10 de juliol del 2008

PER AMOR A LA VIDA

Aquest poema del meu amic Jaume Marin, es precios, ho diu tot sobre la persona que sel fa seu, per aixó, avui, l'escric dedicat especialment a la meva filla Marta, perquè, fa molts anys, quan en Jaume el va escriure i la Marta encara era adolescent, el va llegir i se'l va fer seu, el va escriure en un pergamí i el va plantar a la capçalera del seu llit.

Per tu, estimada Marta

PER AMOR A LA VIDA

Per amor a la vida
faré mil coses
per a gaudir
dels sentits
que m'han estat donats.
Escoltaré música
llegiré poesia, intentaré
dels sentiments
fer-ne poemes,
faré l'amor,
tindré AMICS,
-així escrit amb majúscules-
veuré com creix i madura el blat
en els camps,
jugaré amb l'onada del mar
i caminaré lentament
fins on neix el iris,
per a besar els colors
que dibuixen l'arc,
sabré flairar
l'olor de les flors i admirar la seva bellesa,
seré tendre
i donaré tendresa,
estaré content de tot i per tot,
encara que de tant en tant,
arribin llagrimes
a la meva porta
Malgrat tot, seré feliç.
Però per l'amor
més absolut a la vida,
VIURÉ
fins a perdre
tots els sentits
que m'han estat donats.

Jaume Marin

BEN

Ara feia molt temps que no feia cap doblet, i he volgut fer-ho amb aquesta maravellosa cançó de'n Michael Jackson, tot i que ningú se li pot comparar, perquè te un talent innat, un do que molt poques persones tenen al mon.
Quina llàstima que ara no podem gaudir plenament del seu enorme talent.
La vida( i la seva familia) li han fet molt mal. En Michael mai ha pogut ser un nen, no ha pogut jugat al carrer amb els seus companys, no ha pogut viure la seva adolescencia i les primeres novietes com fa tothom, des de 5 anys que va pujar dalt d'un escenari ja mai mes ha pogut fer una vida com tots els nens.
D'una banda em sabria greu no haver-lo sentit mai, perquè és un regal per els meus sentits. Però quan penso en ell i el veig ara i veig en el que l'han convertit, penso que m'hauria estimat més que fos feliç en lloc de ser famos.

BEN - MICHAEL JACKSON



Es veu que a la Gran Bretanya fan un concurs per trobar noves estrelles ( estil O.T. però amb nens). Buscant que més havia cantat Ben he trobat aquest nen que la canta de maravella, fins i tot en Michael Jackson el va anar a escoltar a la final, i pel que es veu, l'hi va agradar moltissim que en Billi cantés la seva cançó i ho fes tant bé.
En fi jutjeu vosaltres mateixos.

BEN - BILLI GILMAN


diumenge, 6 de juliol del 2008

PORFA.....


Hola a tots els meus lectors. Buscant imatges pel google, m'he trobat aquesta que m'ha agradat moltissim. Així que he pensat, mira, és una bona idea posar-la al meu blog, sense ànim de retreure res a ningú, es clar, només perquè l'he trobat bonissima.

Apa! Vinga! qui apadrina el meu blog??

Les sabates vermelles

A continuació podeu llegir un conte maravellos que ha escrit un company del xat.cat que es fa dir "B-612". Només llegint el seu nom, ja us podeu imaginar la gran sensibilitat que té.
Llegir cada un dels seus blocs, fa que t'envolti la màgia que contenen tots els seus escrits.

SABATES VERMELLES


L'Adrià sempre porta sabates vermelles. L'Adrià te vuit anys. L'Adrià sap que tothom mira els seus peus en quant el veuen. Per això l'Adrià sempre porta sabates vermelles. Per a que el vegin.

La gent no entén perquè l'Adrià sempre porta sabates vermelles. Alguns fins i tot riuen d'ell. Per les seves sabates vermelles. Però a l'Adrià no li importa gens. Sempre porta sabates vermelles. I les seguirà portant.

L'Adrià porta sabates vermelles des de fa dos anys. Sempre vermelles. Se les va posar la seva mare un dia que van sortir a passejar plegats. La mare de l'Adrià deia que, portant sabates vermelles, si el perdia el veuria ràpidament entre la multitud perquè porta sabates vermelles. L'Adrià no es va perdre. Però l'Adrià sempre porta sabates vermelles.

L'Adrià, a l'hora del pati, no juga amb cap altre nen. L'Adrià sempre dona voltes pel pati amb les seves sabates vermelles. Alguns nens també riuen d'ell. Però a l'Adrià no li importa gens. Sempre volta mitja hora pel pati amb les seves sabates vermelles.

Un dia un nen es va apropar a l'Adrià. Li va preguntar que perquè sempre porta sabates vermelles. L'Adrià li va explicar al nen que un dia la seva mare el va portar a passejar amb ella. I que li va posar unes sabates vermelles per si es perdia. Així la seva mare el podria trobar ràpidament entre la multitud perquè portava sabates vermelles. El nen li va dir que no calia que es posés les sabates vermelles per anar a l'escola. Que cap nen es perd al pati de l'escola.

La mare de l'Adrià va marxar de casa fa més d'un any. No l'ha tornat a veure mai més. Per això l'Adrià sempre porta sabates vermelles. Per a que la seva mare el vegi si pasa a prop d'ell.

VIURE?

Avui he vist una pel-licula que m'ha fet pensar moltissim en la decissió que pren finalment el protagonista.

Es un noi, molt jove que pateix des de que va neixer, una extranya malaltia que fa que hagi de viure sempre a les fosques, sense cap classe de llum ni natural ni artificial.

Amb els seus pares han corregut tots els especialistes i curanderos del mon, i no hi ha sol-lució, ha de viure sempre a les fosques o protegit per una mascara, un vestit i uns guants de pell.

Com a tots ens ha passat, arriva l'amor a la vida d'aquest noi, i s'ha de plantejar si vol viure la resta de la seva vida ( si a aixó se li pot dir vida) a les fosques, o només tres dies plenament disfrutant de tot el que li depari la seva curta vida al màxim.

Quina tria tant dificil, oi? penseu que triaria-ho vosaltres?.

Ara jo em poso al lloc d'aquest noi que mai ha viscut com la resta de les persones, no té amics, esta sempre sol i ni tant sols s'ha vist en un mirall.

Ara soc jo la que em poso a la seva pell i trio, i trio viure poc, però plenament, aprofitant tots els moments al màxim, coneixer la felicitat, l'amor, l'amistat, tot, mentre duri, tant se val si son tres dies o una setmana o unes hores.

M'ha fet pensar molt aquesta pel-licula, hi ha moltissima gent que viu i no vol viure, i també moltissima que vol viure i no pot fer-ho, la vida mai es justa per tothom, però ens hem d'enfrontar al que ens ha tocat viure a nosaltres i prendre les nostres propies decissions, erroneas o acertades, però només nosaltres les podem
prendre.

dimecres, 2 de juliol del 2008

FESTA MAJOR DE VIC




L’ESPÍGOL

No heu caminat mai
pels vells carrerons de la ciutat,
quan un esguard furtiu de llum
s’escola entre les façanes?

No heu alentit el pas
quan enraonen els segles sota les voltes
amb el primer parpellejar del dia?
Arribat el bon temps, un ciclop ardit
encén les cicatrius de la muralla.

Dels camins abocats a la terra
i dels marges de les boscúries,
s’embola un subtil perfum
per arrombollar-se sobre els teulats.

Vic de boires inaccessibles,
de lloses gebrades i batalls profunds.
Com d’esprémer una llàgrima de les pedres,
Vic retorna, amb diadema d’espígol.

Josep Checa

Un poema precios que defineix d'una manera real i també idealitzada la meva Ciutat, tant estimada.

Jo he nascut i he viscut fins ara a Vic, m'estimo moltissim la meva Ciutat, la porto sempre dins el cor vagi on vagi.

Perquè vosaltres la conegueu i aprengueu a estimar-la com jo, us convido a FESTA MAJOR, el dia 5 de Juliol. Normalment la nostre festa major, no destaca gaire per la seva varietat ni pel seu ventall d'actes,el fet es que el temps no acompanya gaire, sempre sol fer molt bon temps i molt sol i, es clar, comença l'estiu i tothom vol anar a la platja i aprofita el dia de la FESTA MAJOR, per fer-ho.

Els Vigatans ja en fem broma, sempre diem "Ens veiem per la festa major a Platja D'aro".

Però vosaltres no ho feu eh?. Aquest cap de setmana toca FESTA MAJOR DE VIC.