AVUI REVISIÓ

Aquests dos mesos de l'any, abril i maig, cada any els passo una mica angoixada. Tinc tanta por.... intento fer veure que no passa res, però per dins estic feta un flam.
Avui he anat a fer-me la revisió anual del càncer de mama, analitiques, radiografies, mamografies, en fi mig mati a l'hospital i des d'avui fins el més que bé que tinc hora amb l'oncologa pels resultats, estic morta de por.
A vegades penso que no se com em prendria ara tornar a començar, tornar a lluitar. Encara que jo soc lluitadora, m'han passat moltes coses i ja no tinc la fortalesa que tenia fa 6 anys i l'altre vegada estava sana, ara estic feta una piltrafilla.
Avui ha vist per la tele, que ja administran cannabis als que fan Quimioterapia, ja és un pas endevant, ells no patiran com ho vaig fer jo.
També em va dir la meva filla (la mig metgesa) que ja tenen una vacuna pel càncer de l'uter, un altre pas endevant.Si tots els diners que s'han gastat en armes i en guerres els haguessin invertit en investigació medica, potser el càncer ja no seria mortal en cap dels cassos, potser els diabetics podrien viure com persones normals, sense tenir por a cada moment de caure en un coma, i segur que moltes de les nostres persones estimades que ja no hi son, encara les tindriem al nostre costat.
Quan de temps haurà de passar perquè els que tenen el control dels diners prenguin consciencia d'aixo?.
No tinc gaires esperances.

ELLA ES AIXI

He mirat les fotos que te la Marta, penjades al flickr del seu bloc, i he vist aquesta que m'ha fet riure i plorar al mateix temps, en fi, que m'ha omplert de tendresa.
Ella es així, la meva Marta,an mig de totes aquelles fotos grandiosament maques, on hi ha les seves joies, hi ha posat aquests dos pollets, perquè potser per ella també son una joia, uns records de quan era petita i sempre hi havia la mona amb pollets a casa.
Es així, tant senzilla, tant inocent, tant responsable, tant autentica, la miras i es tot el que veus, t'ho dona tot, no amaga mai res i sempre va de cara.
Que poques persones hi ha com ella.
Quan t'estimo Marta My Dear.

I VAN PASSANT

Demà dia 7 d'abril aquest chicotet ja arrivara a la trentena.
Fan mal oriol?. Jo crec que no cad any que puguis passar i passar-lo be fa un be infinit.
Per molts,molts,molts, anys i que els passem junts.
Una abraçada de les més fortes, i un petonas rei.

HAVIA DE PASSAR

Avui, després d'uns dies, bastants, de voler enganyar-me a mi mateixa, i pensar i fer creure a tothom que encara soc la mateixa, que encara puc amb tot, he hagut de claudicar, i plantar cara a la evidencia. NO PUC MÉS!!.

Aquest matí estava a la feina, on ja fa dies que estic desbordada fisica i emocionalment, per problemes que estan passant allà i per exces de feina, quan a mig matí he començat a marejarme, a tenir taquicardies, a tremolar.. en fi un seguit de simptomes que m'han espantat molt perquè jo ja he patit crisis d'angoixa i desmais. He pensat que no arrivaria al lloc on tenim la cafetera i els sucres, així com he pogut hi he arrivat, m'he pres un got d'aigua amb sucre i una pastilla (que sempre porto al bolso) per l'ansietat. Després m'he tancat al WC a plorar una estona.

Quan m'he vist amb cor, he tornat a sortir i m'he assegut a la meva taula i he continuat, que trist, ningú se n'ha adonat, i jo no soc propensa a comunicar-me, així doncs ha arrivat l'hora d'anar a dinar i he marxat.

A la tarde, com ja havia d'haver fet fa molts dies, m'he quedat a casa, i quan he telefonat per dir que no em trobava bé, el meu jefe no ho entenia, m'ha dit, pero que et passa?. Jo li he dit - que no t'has adonat que aquest matí em trobava malament?. M'ha contestat que prou feina tenia per ell mateix com per adonar-se del que passava al seu voltant. ah! i també he telefonat al metge al seu devant i ni tant sols ho ha sentit, o almenys aixó es el que ha dit.

Ah! i sobretot, demà al mati compto amb tu eh? hi ha molta feina, et necessito aqui.

Jo m'he limitat a respondre que faria el que el meu cos em demanes, per fi.

Avui m'he espantat, per fí m'he adonat que tant me fa la feina, els problemes que hi han allà i la gent que hi deixo, haig de pensar en mi i prou, perquè si no ho faig així, potser el meu cos un dia em dirà PROU!! i ja soc grandeta per adonarme de les senyals que m'està enviant ultimament per avisar-me.

Així que ja ho veieu, avui toca EL DESCONSOL, així es com em sento, però he decidit pensar en mi, tant me fa la feina, tant me fan els diners, ja me'n sortiré, ara, després de 53 anys, em toca a mi.

SANTA GEMMA

Aquesta es la meva Gemma, avui fa 24 anys, carai, qui ho havia de dir, per mi encara es la meva nena petita.

Que guapos estan ella i el seu bitxo, oi?

Que bonic nasque els teus llavis el somris
que bonic que hi ha estat sempre.
Gemma, guaita les flors, que son boniques
Pero tu encara segueixen essent la més bonica.

Des de Vic, la mama, la iaia, el bitxo i l'Itu, et desitgem que en compleixis molts més. T'estimo preciosa.
PER MOLTS ANYS!!!!!!!

BENVINGUTS,

A mi m'agradaria moltissim que tota aquesta gent vingues un dia de visita a casa meva.
No fa falta dir, que aquesta cançó de Jaume Sisa, és una de les cançons més boniques que he sentit mai.
I el video que han montat per la cançó, l'he trobat fantàstic.

">

I com diu la cançó, Casa meva es casa vostre, si es que hi ha cases d'algú......

SANT JOSEP ORIOL

Aqest noi tant guapo que veieu, és l'Oriol, el meu gendre.
Avui és el seu Sant, Sant Oriol Nicolàs, des de Vic un petonas molt gran i una forta abraçada, pel nostre Sant particular.

FELICITATS!!!!!!!!!