Qui no s'ha imaginat mai el cel, encara que no cregui que existeix?
Jo soc una d'aquestes persones contradictories. Per una part no crec en absolut en com ens han pintat el cel religiosament, vull dir que hi ha cel, purgatori i infern.
Però suposo que fins i tot els increduls, quan ho necessitem hem imaginat un lloc que anomenariem cel, on tot pot ser fàcil i tot et pot fer feliç.
Començaré per eliminar el purgatori i l'infern, aixó jo ja ho tinc convalidad per tot el que m'ha passat mentre encara soc viva, també hi ha hagut petites pincellades de cel, però d'aquest encara m'en deuen.
Doncs com he dit quan he començat tinc curiositat per saber com s'imaginen el cel les persones que hi creuen cegament i les que nicessiten creure-hi, com jo, perquè si no existeix, a mi m'han estafat, només n'he passat dues etapes i em falta la millor.
Jo m'imagino el cel com un lloc on no tens de preocuparte mai per res, perquè tens una persona que està sempre amb tu, que te cura de tu i et proporciona tot el que necessites, el teu àngel. On pots volar sense por de caure, perquè si caus sempre es sobre u nuvol blanc i tou, on no existeix el dolor ni la infelicitat, on el que faré només arrivar-hi és trobar-me el meu pare esperan-me amb els braços oberts i ja no ens tornarem a separar mai mes. Un lloc on podré viure, després de morir, i descansar, per sempre amb una pau infinita ,amb música, per descomptat, jo no vaig enlloc sense música, després posaré la cançó que m'enduria al cel.
Tot aixó i moltes coses més, coses fantàstiques, com l'amor, un amor generos, tendre i amb el que podria caminar tota l'eternitat sense deixar d'estimar-lo.
Un lloc sense imposicions, només amb una única norma, ser feliç.
I vosaltres, com us imagineu el vostre cel? (per si hi creieu, es clar).
La cançó que he triat per aquesta entrada es: "IL CIELO IN UNA STANZA"
El que diu es tant marevellos que si no ho enteneu i m'ho demaneu us ho trauiré.
Encara que amb l'expresivitat d'aquest gran actor quasi no fa falta, oi?
">
