EL PODER
Fa 14 anys
dijous, 13 d’octubre del 2011
EL PODER
Da las gracias por tus cinco sentidos: por tus ojos que ven, por tus oidos que oyen, por tu boca que saborea, por tu nariz que huele y por tu piel que siente. Da gracias por tus piernas que andan, por tus manos que utilizas para hacer cualquier cosa, por tu voz que te permite expresarte y comunicarte con los demás. Da gracias por tu increible sistema inmunitario que te mantiene sano o te cura y po ...r todos los órganos que mantienen impecablemente tu cuerpo para que puedas vivir. Da gracias por la magnificencia de tu mente humana que ningún sistema informático del mundo puede igualar. Todo tu cuerpo es el mayor laboratorio del planeta y no hay nada que pueda ni tan sólo parecerse a esta maravilla. ¡Eres un milagro!
dimecres, 21 d’abril del 2010
ADEU BITXO, ESTIMAT AMIC.
Avui, amb un gran dolor, amb el cor encongit i havent esgotat tots els miracles que podien fer-lo viure, hem hagut de sacrificar al Bitxo, el nostre estimadissim gat.Ja feia molts dies que estava malalt i hem anat intentant mantenir-lo en vida o curar-lo, però no ha set possible.
He passat les seves tres últimes hores estirada al seu costat, vigilant que estes tranquil i no patis massa, fins que ha arrivat la Gemma, només ella el podia acompanyar i sostenir en els seus últims moments, i així ho ha fet. Hem plorat moltissim, li debem a aquest bitxo nostre tants bons moments.... l'estimavem tant, que crec que ens costarà fer-nos a l'idea que ja no es a casa, amb nosaltres, deixa un buit inmens.
Potser algú pot pensar "si només es un gat", per nosaltres no era així, era un membre més de la nostre familia, i la seva perdua ens ha trasbalsat moltissim.
Li dedicaré una estrella amb el seu nom, i cada dia el buscaré al cel, on segur que ell m'espera.
Li dedico aquesta cançó, a "mi dulce corazón"
dimecres, 24 de març del 2010
EL MEU DESTÍ
Si alguna vegada ens mostressin com serem i com viurem d'aqui a 10 anys o si hi serem o no, no ens ho creuriem. a nosaltres ens sembla que el camí l'anem construïnt nosaltres mateixos, i la veritat es que també tenim raó, nosaltres prenem les decisions i decidim que volem i que no volem.
No tenim mai en compte, que potser aquest camí ja està marcat des d'el moment en que naixem, per una cosa que és diu destí.
Jo estic entre dues aigues, sempre lluito perquè les coses surtin com jo voldria, però no sempre ho aconsegueixo. Llavors veig que no era acertat el que jo volia, que el camí m'ha portat a un destí molt millor.
Tot aixó us ho explico perquè els que em seguiu des de fa temps, heu llegit tots els meus moments bons, els dolents i fins i tot els desesperats.
Avui vull compartir amb vosaltres un dels més feliços, ja tinc la incapacitat laboral absoluta i permanent i aixó m'ajuda moltissim, encara que segueixi malalta, tinc la tranquilitat que puc viure dignament i tot aixó sense haver de demanar res a ningú.
Ha estat un temps llarg, i dur, però puc dir com en Juli Cesar "Veni vidi vici".
A vèncer m'han ajudat unes quantes persones, els meus amics, amb els seus ànims sempre incondicionals, la meva familia que potser patia més que jo, però que m'animava, a uns bons metges i bons professionals, que vàren saber veure com era la meva malaltia i com m'afectava i em vàren donar ànims des d'el primer dia, i per últim al meu advocat, que em va inspirar confiança des d'el primer dia que el vaig coneixer, i jo vaig pensar que en mans d'un bon professional com aquest, estava salvada, i va fer una tria perfecte dels papers que havia de presentar i els que no.
No sempre surt bé, però en el meu cas vaig confiar plenament en ell i va sortir perfecte. Us donaré les seves dades per si algú ho necessita:
JORDI VINARDELL ARBULO
TELEF. 93 302 78 38
MAIL: jvinardell@icab.cat
Per tot aixó us parlo del destí, jo crec que el meu destí era arrivar on soc ara, però jo mai m'havia plantejat que seria així, jo buscava altres camins, i no van funcionar, en canvi algú (una amiga) em va mostrar el camí correcte i vaig vencer, arrivant al destí que jo volia.
No tenim mai en compte, que potser aquest camí ja està marcat des d'el moment en que naixem, per una cosa que és diu destí.
Jo estic entre dues aigues, sempre lluito perquè les coses surtin com jo voldria, però no sempre ho aconsegueixo. Llavors veig que no era acertat el que jo volia, que el camí m'ha portat a un destí molt millor.
Tot aixó us ho explico perquè els que em seguiu des de fa temps, heu llegit tots els meus moments bons, els dolents i fins i tot els desesperats.
Avui vull compartir amb vosaltres un dels més feliços, ja tinc la incapacitat laboral absoluta i permanent i aixó m'ajuda moltissim, encara que segueixi malalta, tinc la tranquilitat que puc viure dignament i tot aixó sense haver de demanar res a ningú.
Ha estat un temps llarg, i dur, però puc dir com en Juli Cesar "Veni vidi vici".
A vèncer m'han ajudat unes quantes persones, els meus amics, amb els seus ànims sempre incondicionals, la meva familia que potser patia més que jo, però que m'animava, a uns bons metges i bons professionals, que vàren saber veure com era la meva malaltia i com m'afectava i em vàren donar ànims des d'el primer dia, i per últim al meu advocat, que em va inspirar confiança des d'el primer dia que el vaig coneixer, i jo vaig pensar que en mans d'un bon professional com aquest, estava salvada, i va fer una tria perfecte dels papers que havia de presentar i els que no.
No sempre surt bé, però en el meu cas vaig confiar plenament en ell i va sortir perfecte. Us donaré les seves dades per si algú ho necessita:
JORDI VINARDELL ARBULO
TELEF. 93 302 78 38
MAIL: jvinardell@icab.cat
Per tot aixó us parlo del destí, jo crec que el meu destí era arrivar on soc ara, però jo mai m'havia plantejat que seria així, jo buscava altres camins, i no van funcionar, en canvi algú (una amiga) em va mostrar el camí correcte i vaig vencer, arrivant al destí que jo volia.
dissabte, 20 de març del 2010
GRÀCIES AMIGA
Avui he rebut un mail de la meva amiga de l'ànima, la que es preocupa per mi, la que em consola quan ho necessito i sempre te les paraules encertades per fer-me sentir millor.
Jo se que els tria i sempre troba l'acertat per mi, quan passo un mal moment.
Aquesta setmana l'he passat malament, i avui especialment estava altre cop a punt de rendir-me, i deixar aquesta merda de malaltia m'anés consumint. Però no, obro el correu i em trobo aquest maravellos pema de'n Mario Benedetti, la meva amiga està precupada per mi i ha sabut fer-me arrivar tot el que jo necessitava en aquest moment, sap quan tinc mals moments i altre cop ha acertat.
La part que em precupava i no depenia de mi, ja la tinc, i ara només queda posar-hi tot de la meva part, per sentirme tant bé com si no estés malalta, i penso fer-ho, necessitaré una mica d'ajuda de la familia i dels amics i d'un parell de bones professionals que estàran tenint cura de mi constantment.
Que més vull?, ara ja ho tinc tot, bé, potser una espatlla on arrepenjar-me al final del dia...
NO TE RINDAS
No te rindas, aún estás a tiempo
De alcanzar y comenzar de nuevo,
Aceptar tus sombras,
Enterrar tus miedos,
Liberar el lastre,
Retomar el vuelo.
No te rindas que la vida es eso,
Continuar el viaje,
Perseguir tus sueños,
Destrabar el tiempo,
Correr los escombros,
Y destapar el cielo.
No te rindas, por favor no cedas,
Aunque el frío queme,
Aunque el miedo muerda,
Aunque el sol se esconda,
Y se calle el viento,
Aún hay fuego en tu alma
Aún hay vida en tus sueños.
Porque la vida es tuya y tuyo también el deseo
Porque lo has querido y porque te quiero
Porque existe el vino y el amor, es cierto.
Porque no hay heridas que no cure el tiempo.
Abrir las puertas,
Quitar los cerrojos,
Abandonar las murallas que te protegieron,
Vivir la vida y aceptar el reto,
Recuperar la risa,
Ensayar un canto,
Bajar la guardia y extender las manos
Desplegar las alas
E intentar de nuevo,
Celebrar la vida y retomar los cielos.
No te rindas, por favor no cedas,
Aunque el frío queme,
Aunque el miedo muerda,
Aunque el sol se ponga y se calle el viento,
Aún hay fuego en tu alma,
Aún hay vida en tus sueños
Porque cada día es un comienzo nuevo,
Porque esta es la hora y el mejor momento.
Porque no estás solo, porque yo te quiero.
Mario Benedetti.
Jo se que els tria i sempre troba l'acertat per mi, quan passo un mal moment.
Aquesta setmana l'he passat malament, i avui especialment estava altre cop a punt de rendir-me, i deixar aquesta merda de malaltia m'anés consumint. Però no, obro el correu i em trobo aquest maravellos pema de'n Mario Benedetti, la meva amiga està precupada per mi i ha sabut fer-me arrivar tot el que jo necessitava en aquest moment, sap quan tinc mals moments i altre cop ha acertat.
La part que em precupava i no depenia de mi, ja la tinc, i ara només queda posar-hi tot de la meva part, per sentirme tant bé com si no estés malalta, i penso fer-ho, necessitaré una mica d'ajuda de la familia i dels amics i d'un parell de bones professionals que estàran tenint cura de mi constantment.
Que més vull?, ara ja ho tinc tot, bé, potser una espatlla on arrepenjar-me al final del dia...
NO TE RINDAS
No te rindas, aún estás a tiempo
De alcanzar y comenzar de nuevo,
Aceptar tus sombras,
Enterrar tus miedos,
Liberar el lastre,
Retomar el vuelo.
No te rindas que la vida es eso,
Continuar el viaje,
Perseguir tus sueños,
Destrabar el tiempo,
Correr los escombros,
Y destapar el cielo.
No te rindas, por favor no cedas,
Aunque el frío queme,
Aunque el miedo muerda,
Aunque el sol se esconda,
Y se calle el viento,
Aún hay fuego en tu alma
Aún hay vida en tus sueños.
Porque la vida es tuya y tuyo también el deseo
Porque lo has querido y porque te quiero
Porque existe el vino y el amor, es cierto.
Porque no hay heridas que no cure el tiempo.
Abrir las puertas,
Quitar los cerrojos,
Abandonar las murallas que te protegieron,
Vivir la vida y aceptar el reto,
Recuperar la risa,
Ensayar un canto,
Bajar la guardia y extender las manos
Desplegar las alas
E intentar de nuevo,
Celebrar la vida y retomar los cielos.
No te rindas, por favor no cedas,
Aunque el frío queme,
Aunque el miedo muerda,
Aunque el sol se ponga y se calle el viento,
Aún hay fuego en tu alma,
Aún hay vida en tus sueños
Porque cada día es un comienzo nuevo,
Porque esta es la hora y el mejor momento.
Porque no estás solo, porque yo te quiero.
Mario Benedetti.
divendres, 19 de març del 2010
DIA DEL PARE
Sempre recordo al meu pare, però avui especialment i mel imagino rient, feliç, tal com era ell, optimista, positiu,i les imatges dolentes van desapareixent molt de mica en mica.
Un blg que ha fet la Marta, la meva filla, m'he fet veure altre cop la part bona de la meva vida al seu costat.
Gràcies Marta.
Aquesta cançó la dedico al meu pare, la trobo preciosa.
Un blg que ha fet la Marta, la meva filla, m'he fet veure altre cop la part bona de la meva vida al seu costat.
Gràcies Marta.
Aquesta cançó la dedico al meu pare, la trobo preciosa.
dimecres, 10 de març del 2010
TUPERJOIA
Aquest cap de setmana, concretament el divendres a les 5 de la tarde, la meva filla ha montat un tuperjoia, o sigui, ensenyarà tot el que fà, es podra mirar, tocar, probar, i si es vol comprar.
Si esteu interessats en assistir-hi li confirmeu a la Marta tel 620443491 i us dirà on es fa la trobada.
Per cert, per si no ho saveu, la meva filla es joiera i gemmologa, per tant veureu autentiques maravelles com aquestes:
dissabte, 19 de desembre del 2009
FELIÇ NADAL
Us desitjo que passeu uns dies de festa molt feliços, i com podeu, veure al meu desitg, s'hi afageig el meu gatet.Perdoneu els meus dies d'absència, no tinc prou forces per fer-ho tot com abans, però no podia deixar passar el Nadal sense enviar-hos una abraçada molt forta.
Una abraçada per Nadal
Una abraçada d'amor i pau
Una abraçada d'amistat
Una abraçada de bon grat
Una abraçada a tots
Per Nadal.
dissabte, 24 d’octubre del 2009
QUE ARRIVA EL FRED
En aquest bloc, us vull mostrar unes quantes peces que te a la venda la meva filla Gemma al seu blog.
Ja veieu que tinc dues filles que son artistes fins el moll de l'os.
La gemma es molt aficcionada a fer punt, i té moltes coses fetes a més d'abrigar els colls, les cames i les mans de tota la familia. Ara ha pensat que potser la seva aficció es pot convertir en uns ingressos extres.
Ara encara hi te poquetes coses penjades al bloc, però en té moltes més de fetes que encara no ha tingut temps de penjar, ja veureu, ja, fa marevelles.
Aqui us deixo una petita mostra.
dijous, 22 d’octubre del 2009
MARAVELLOSA OFELIA
Aqui en aquest bloc, us vull mostrar una petita part de l'ultima col·lecció de joies de la meva filla, inspirada en un inmens penjoll que va fer per presentar a un concurs.
Aquella maravella no podia quedar-se només en una peça d'exposició, per aixó la Marta, n'ha fet una extensa col·lecció.
Podeu mirar i admirar tant les joies com la joiera, a més del precios poema dedicat a la maravellosa Ofelia.
OFELIA
I
En las aguas profundas que acunan las estrellas,
blanca y cándida, Ofelia flota como un gran lirio,
flota tan lentamente, recostada en sus velos...
cuando tocan a muerte en el bosque lejano.
Hace ya miles de años que la pálida Ofelia
pasa, fantasma blanco por el gran río negro;
más de mil años ya que su suave locura
murmura su tonada en el aire nocturno.
El viento, cual corola, sus senos acaricia
y despliega, acunado, su velamen azul;
los sauces temblorosos lloran contra sus hombros
y por su frente en sueños, la espadaña se pliega.
Los rizados nenúfares suspiran a su lado,
mientras ella despierta, en el dormido aliso,
un nido del que surge un mínimo temblor...
y un canto, en oros, cae del cielo misterioso.
II
¡Oh tristísima Ofelia, bella como la nieve,
muerta cuando eras niña, llevada por el río!
Y es que los fríos vientos que caen de Noruega
te habían susurrado la adusta libertad.
Y es que un arcano soplo, al blandir tu melena,
en tu mente traspuesta metió voces extrañas;
y es que tu corazón escuchaba el lamento
de la Naturaleza –son de árboles y noches.
Y es que la voz del mar, como inmenso jadeo
rompió tu corazón manso y tierno de niña;
y es que un día de abril, un bello infante pálido,
un loco miserioso, a tus pies se sentó.
Cielo, Amor, Libertad: ¡qué sueño, oh pobre Loca! .
Te fundías en él como nieve en el fuego;
tus visiones, enormes, ahogaban tu palabra.
–Y el terrible Infinito espantó tu ojo azul.
III
Y el poeta nos dice que en la noche estrellada
vienes a recoger las flores que cortaste ,
y que ha visto en el agua, recostada en sus velos,
a la cándida Ofelia flotar, como un gran lis.
- Arthur Rimbaud -
A la venta a la meva botiga Etsy des d'avui!! ;-)
Aquella maravella no podia quedar-se només en una peça d'exposició, per aixó la Marta, n'ha fet una extensa col·lecció.
Podeu mirar i admirar tant les joies com la joiera, a més del precios poema dedicat a la maravellosa Ofelia.
OFELIA
I
En las aguas profundas que acunan las estrellas,
blanca y cándida, Ofelia flota como un gran lirio,
flota tan lentamente, recostada en sus velos...
cuando tocan a muerte en el bosque lejano.
Hace ya miles de años que la pálida Ofelia
pasa, fantasma blanco por el gran río negro;
más de mil años ya que su suave locura
murmura su tonada en el aire nocturno.
El viento, cual corola, sus senos acaricia
y despliega, acunado, su velamen azul;
los sauces temblorosos lloran contra sus hombros
y por su frente en sueños, la espadaña se pliega.
Los rizados nenúfares suspiran a su lado,
mientras ella despierta, en el dormido aliso,
un nido del que surge un mínimo temblor...
y un canto, en oros, cae del cielo misterioso.
II
¡Oh tristísima Ofelia, bella como la nieve,
muerta cuando eras niña, llevada por el río!
Y es que los fríos vientos que caen de Noruega
te habían susurrado la adusta libertad.
Y es que un arcano soplo, al blandir tu melena,
en tu mente traspuesta metió voces extrañas;
y es que tu corazón escuchaba el lamento
de la Naturaleza –son de árboles y noches.
Y es que la voz del mar, como inmenso jadeo
rompió tu corazón manso y tierno de niña;
y es que un día de abril, un bello infante pálido,
un loco miserioso, a tus pies se sentó.
Cielo, Amor, Libertad: ¡qué sueño, oh pobre Loca! .
Te fundías en él como nieve en el fuego;
tus visiones, enormes, ahogaban tu palabra.
–Y el terrible Infinito espantó tu ojo azul.
III
Y el poeta nos dice que en la noche estrellada
vienes a recoger las flores que cortaste ,
y que ha visto en el agua, recostada en sus velos,
a la cándida Ofelia flotar, como un gran lis.
- Arthur Rimbaud -
A la venta a la meva botiga Etsy des d'avui!! ;-)
dilluns, 19 d’octubre del 2009
INTERIORITZACIÓ
Segurament us haureu preguntat més d'un cop, com es que la Maite, que a vegades escrivia 2 0 3 blogs al dia, ara no escriu res?, almenys aixó espero, que em trobeu a faltar, em fa sentir bé saber que tinc amics, encara que siguin virtuals, i que trobin a faltar els meus escrits.
Bé, us ho explico.
Fa bastant temps que estic passant una mena de negació, no em trobo bé, no vull escriure, tinc mal de cap, ufff. quina mandra rumiar.
PROU!!!!!
No la vull més aquesta situació, però ara hauré de treballar molt interiorment per aconseguir un estat de pau, de posotivitat i al final també de felicitat.
Potser que encara estigui absent un temps, em costarà una mica remontar la meva actitud negativa, però des d'aquest mateix moment us prometo que hi estic treballant, i molt.
Si ara escribis qualsevol cosa, seria dolenta, negativa, no em faria cap bé ni a mi ni als que ho llegiu, bé tot aixó apart de les noticies, exposicions, o mostres que us vaig posant de la meva filla MSO joies.
Fins aviat amics, aniré posant alguna coseta impersonal, de tant en tant, i quan estigui bé, ja ho notareu, ja veureu que torno a ser ma Maite que tots coneixeu.
dijous, 24 de setembre del 2009
GOUTE DE TERRE - PARIS
Avui vull fer un petit homenatge a la meva filla Marta "MSO joies".
La veritat és que aqui agrada, però la majoria de les vendes les ha de fer a l'estranger, sobretot a Estats Units.
Doncs es veu que no ha passat desapercebuda i ha agradat moltissim a una galetía de PARIS, "Goute de terre" i ara hi té les seves joies exposades, a mi m'omple d'orgull, sobretot perquè ella fa molts anys que està lluitant per aconseguir ser reconeguda i apreciada pel seu treball.
Es una gran artista, no només fent joies, en qualsevol tipus d'art, dibuixos, esmalts, pintura,en fí, que no hi ha res que es pugui fer amb artesanalment que se li resisteixi, te un gran talent, i a més des de petita ja pintava murals a les parets de casa, ho porta a la sang.
Aqui teniu el que explica ella al seu blog.
El divendres passat van inaugurar a París la Galeria “Goutte de Terre” on entre escultures, fotografies i ceràmica hi podreu trobar les meves joies!!! Per mi és tot un honor compartir l’espai amb la Lunaticart i Lilarubyking, que també hi tenen les seves joies a la venda. Un espai increïble, moltes gràcies!!
La veritat és que aqui agrada, però la majoria de les vendes les ha de fer a l'estranger, sobretot a Estats Units.
Doncs es veu que no ha passat desapercebuda i ha agradat moltissim a una galetía de PARIS, "Goute de terre" i ara hi té les seves joies exposades, a mi m'omple d'orgull, sobretot perquè ella fa molts anys que està lluitant per aconseguir ser reconeguda i apreciada pel seu treball.
Es una gran artista, no només fent joies, en qualsevol tipus d'art, dibuixos, esmalts, pintura,en fí, que no hi ha res que es pugui fer amb artesanalment que se li resisteixi, te un gran talent, i a més des de petita ja pintava murals a les parets de casa, ho porta a la sang.
Aqui teniu el que explica ella al seu blog.
El divendres passat van inaugurar a París la Galeria “Goutte de Terre” on entre escultures, fotografies i ceràmica hi podreu trobar les meves joies!!! Per mi és tot un honor compartir l’espai amb la Lunaticart i Lilarubyking, que també hi tenen les seves joies a la venda. Un espai increïble, moltes gràcies!!
dimarts, 25 d’agost del 2009
LA FLAUTA MÀGICA
Avui, no se dir per quin motiu, he tingut ganes d'escoltar altre cop algunes de les cançons d'aquesta opera maravellosa que ens va deixar Mozart.
En directe l'he vist 2 vegades, i no se si tindria paraules per expresar les emocions que em va transmetre aquesta maravellosa música (perquè no vaig entendre res del que deien), imagineu si a més de la música els hagues entés, bueno, ja seria la maravella multiplicada per dos.
Bé passo d'enrrollar-me i us poso les meves dues arees preferides. La primera és l'aparicio de'n Papageno, amb la seva flauta màgica. Quin personatge tant fantàstic en Papageno, oi?.
Aquesta és la meva preferida, "La Reina de la nit", quina maravella....
En directe l'he vist 2 vegades, i no se si tindria paraules per expresar les emocions que em va transmetre aquesta maravellosa música (perquè no vaig entendre res del que deien), imagineu si a més de la música els hagues entés, bueno, ja seria la maravella multiplicada per dos.
Bé passo d'enrrollar-me i us poso les meves dues arees preferides. La primera és l'aparicio de'n Papageno, amb la seva flauta màgica. Quin personatge tant fantàstic en Papageno, oi?.
Aquesta és la meva preferida, "La Reina de la nit", quina maravella....
dijous, 20 d’agost del 2009
NO TE RINDAS
Una amiga que sap que estic passant mals moments, m'ha enviat aquest poema tant bonic d'en Mario Benedetti.
L'he llegit i rellegit i el trobo precios, jo segueixo amb la moral una mica baixa, però que t'enviin un poema, o és igual, una abraçada virtual, un bona nit t'estimo, un bon dia que tal estas avui?, ja fa que et sentis recordada, estimada, i l'estat d'ànim puja bastant.
Es bonic dir a les persones que les estimes, que estas al seu costat, que no es rendeixin.
Gràcies amiga, jo també t'estimo.
NO TE RINDAS
No te rindas, aún estás a tiempo
De alcanzar y comenzar de nuevo,
Aceptar tus sombras,
Enterrar tus miedos,
Liberar el lastre,
Retomar el vuelo.
No te rindas que la vida es eso,
Continuar el viaje,
Perseguir tus sueños,
Destrabar el tiempo,
Correr los escombros,
Y destapar el cielo.
No te rindas, por favor no cedas,
Aunque el frío queme,
Aunque el miedo muerda,
Aunque el sol se esconda,
Y se calle el viento,
Aún hay fuego en tu alma
Aún hay vida en tus sueños.
Porque la vida es tuya y tuyo también el deseo
Porque lo has querido y porque te quiero
Porque existe el vino y el amor, es cierto.
Porque no hay heridas que no cure el tiempo.
Abrir las puertas,
Quitar los cerrojos,
Abandonar las murallas que te protegieron,
Vivir la vida y aceptar el reto,
Recuperar la risa,
Ensayar un canto,
Bajar la guardia y extender las manos
Desplegar las alas
E intentar de nuevo,
Celebrar la vida y retomar los cielos.
No te rindas, por favor no cedas,
Aunque el frío queme,
Aunque el miedo muerda,
Aunque el sol se ponga y se calle el viento,
Aún hay fuego en tu alma,
Aún hay vida en tus sueños
Porque cada día es un comienzo nuevo,
Porque esta es la hora y el mejor momento.
Porque no estás solo, porque yo te quiero.
Mario Benedetti
L'he llegit i rellegit i el trobo precios, jo segueixo amb la moral una mica baixa, però que t'enviin un poema, o és igual, una abraçada virtual, un bona nit t'estimo, un bon dia que tal estas avui?, ja fa que et sentis recordada, estimada, i l'estat d'ànim puja bastant.
Es bonic dir a les persones que les estimes, que estas al seu costat, que no es rendeixin.
Gràcies amiga, jo també t'estimo.
NO TE RINDAS
No te rindas, aún estás a tiempo
De alcanzar y comenzar de nuevo,
Aceptar tus sombras,
Enterrar tus miedos,
Liberar el lastre,
Retomar el vuelo.
No te rindas que la vida es eso,
Continuar el viaje,
Perseguir tus sueños,
Destrabar el tiempo,
Correr los escombros,
Y destapar el cielo.
No te rindas, por favor no cedas,
Aunque el frío queme,
Aunque el miedo muerda,
Aunque el sol se esconda,
Y se calle el viento,
Aún hay fuego en tu alma
Aún hay vida en tus sueños.
Porque la vida es tuya y tuyo también el deseo
Porque lo has querido y porque te quiero
Porque existe el vino y el amor, es cierto.
Porque no hay heridas que no cure el tiempo.
Abrir las puertas,
Quitar los cerrojos,
Abandonar las murallas que te protegieron,
Vivir la vida y aceptar el reto,
Recuperar la risa,
Ensayar un canto,
Bajar la guardia y extender las manos
Desplegar las alas
E intentar de nuevo,
Celebrar la vida y retomar los cielos.
No te rindas, por favor no cedas,
Aunque el frío queme,
Aunque el miedo muerda,
Aunque el sol se ponga y se calle el viento,
Aún hay fuego en tu alma,
Aún hay vida en tus sueños
Porque cada día es un comienzo nuevo,
Porque esta es la hora y el mejor momento.
Porque no estás solo, porque yo te quiero.
Mario Benedetti
dilluns, 3 d’agost del 2009
SI FOS UNA DESPEDIDA.....POTSER US DIRIA AIXÓ
Si per un instant, jo pensés que només em queda un troçet petit de vida, aprofitaria el temps tant com pugues.
Deixaria encara més al descobert el meu cos i la meva ànima.
He apres que només tinc dret a mirar a algú cap avall si l'he d'ajudar a aixexar-se.
He apres que no és pot prejutjar a ningú pel seu aspecte, ni per la primera impresió que tens, dins de cada persona hi ha un mon de coses que val la pena descobrir.
He apres a dir sempre el que sento, encara que a vegades aixó em porta problemes.
He a pres a fer sempre el que jo penso, al cap i a la fí, jo soc el meu millor amic.
El més important que he aprés, es a abraçar cada dia a les persones que estimo i a no donar per fet que ells ja saven que els estimo, no sempre ho saben, per tant jo els ho dic sempre que els tinc a prop, moltes vegades.
Per si no hi ha un demà i no tinc oportunitat, m'agradaria dir-vos a tots els meus estimats, que seria feliç si us tinc a tots a prop meu i fer-vos veure quan us estimo i quan us necessito i tractar-vos molt bé, i dir-vos sempre les paraules màgiques: HO SENTO, PERDONA'M, SIUSPLAU, GRÀCIES.
Us dic tot aixó, només per si no ho saveu, ara ja sé que he despullat la meva ànima i us la he lliurat completament a vosaltres, sense dubtes, sense secrets.
Només em queda una altre cosa per dir-vos, el moment es ARA es AVUI, no deixeu mai res per demà, demà podria ser massa tard.
Deixaria encara més al descobert el meu cos i la meva ànima.
He apres que només tinc dret a mirar a algú cap avall si l'he d'ajudar a aixexar-se.
He apres que no és pot prejutjar a ningú pel seu aspecte, ni per la primera impresió que tens, dins de cada persona hi ha un mon de coses que val la pena descobrir.
He apres a dir sempre el que sento, encara que a vegades aixó em porta problemes.
He a pres a fer sempre el que jo penso, al cap i a la fí, jo soc el meu millor amic.
El més important que he aprés, es a abraçar cada dia a les persones que estimo i a no donar per fet que ells ja saven que els estimo, no sempre ho saben, per tant jo els ho dic sempre que els tinc a prop, moltes vegades.
Per si no hi ha un demà i no tinc oportunitat, m'agradaria dir-vos a tots els meus estimats, que seria feliç si us tinc a tots a prop meu i fer-vos veure quan us estimo i quan us necessito i tractar-vos molt bé, i dir-vos sempre les paraules màgiques: HO SENTO, PERDONA'M, SIUSPLAU, GRÀCIES.
Us dic tot aixó, només per si no ho saveu, ara ja sé que he despullat la meva ànima i us la he lliurat completament a vosaltres, sense dubtes, sense secrets.
Només em queda una altre cosa per dir-vos, el moment es ARA es AVUI, no deixeu mai res per demà, demà podria ser massa tard.
dijous, 30 de juliol del 2009
Les meves cançons de l'estiu ( unes quantes)
Com cada estiu, m'agrada buscar cançons que a mi m'agradin i fer un blog perquè vosaltres en trieu una. Aquest any, de moment n'he posat 4, jo ja tinc la meva tria feta, però m'agradaria que vosaltres diguessiu la vostre.
TV3 Casal Rock ( Només per veure aquests avis tant feliços, ja val la pena)
ROSANA - LLegaremos a tiempo - Com desitjo que sigui veritat.....La Rosana és una de les meves cantautores preferides.
ROSARIO FLORES - No Dudaria - Perquè ella és una artista de cap a peus, per mi una de les grans, i també perquè aquesta cançó del seu germà era una de les meves preferides.
RUSSIAN RED - Cigarettes- Només l'heu d'escoltar, el primer cop que la vaig sentir se'm va posar la pell de gallina, m'encanta.
Ara us toca a vosaltres, a veure quina trieu.
TV3 Casal Rock ( Només per veure aquests avis tant feliços, ja val la pena)
ROSANA - LLegaremos a tiempo - Com desitjo que sigui veritat.....La Rosana és una de les meves cantautores preferides.
ROSARIO FLORES - No Dudaria - Perquè ella és una artista de cap a peus, per mi una de les grans, i també perquè aquesta cançó del seu germà era una de les meves preferides.
RUSSIAN RED - Cigarettes- Només l'heu d'escoltar, el primer cop que la vaig sentir se'm va posar la pell de gallina, m'encanta.
Ara us toca a vosaltres, a veure quina trieu.
diumenge, 26 de juliol del 2009
UNA MICA MÉS DE MI
Avui al blog d'una amiga he trobat aquest questionari i m'ha fet gràcia fer-lo, així ,com que t'obliga a pensar t'adones una mica més de com ets i també ho fas saver a la gent que et llegeix.
Jo tinc: Dolor i molta calor
Jo desitjo: Tenir diners suficients per viure dignament i ajudar a les meves filles.
Jo escolto: al Beatles, a Serrat i infinitat de música de diversos estils, la música és la meva vida.
Jo li tinc por: A perdre la gent que estimo, a no ternir-los a prop.
Jo perdo: la memoria
Jo em barallo: Per defensar el que crec que és just.
.Jo necessito: Diners
Jo li dec: Tinc un deute inmens amb la meva filla Marta, que ho va deixar tot quan vaig estar malalta per cuidar-me.
Em fa mal: Que m'ignorin
Tens un diari? Uii! no n'he tingut mai, i si el tingues ara, quan l'obris ja no recordaria el que hi volia esciure.
T’agrada cuinar? Gens, si cuinés sempre jo, no menjaria
Tens un secret que no hagis explicat a ningú? Si, molts
Creus en l’amor? Sí
Et vols casar? No, no vull cometre mai més el mateix error.
T’agraden les tormentes? No, em fan por
La persona més rara? Jo
La persona qui millor et coneix? La meva amiga Tiscar
El professor més avorrit? la profesora de labors
La persona que és la teva ànima bessona? No la puc dir, però estic segura que la tinc.
La persona que més et va ensenyar? Les meves dues filles.
La persona que més enyores? El meu pare
La frase que més fas servir al msn? No utilitzo el msn.
El grup que més t’agrada? Beatles
El teu desig més gran? Curar-me
Aniversari: 15 Octubre
Signe: Balança
Color de cabell: En realitat es blanc, però mel pinto de diferents colors, normalment castany tirant a pelroig.
Color d’ull: Marrons
Número: 15
Mes: Juliol
Estació de l’any: Estiu, sempre estiu
Esport: Cap ni un.
per veure....Muntanya o platja: Platja
Barça o Madrid: Baaaaaarça!!!
Sol o neu? Sol, el sol em dona vida.
Cotxe preferit: Chrysler Voyager, però jo tinc un Opel.
Durant les últimes 24 h, has ... :Plorat? Si
Ajudat a algú? Si
Comprat alguna cosa? Sí
.Estat malalt? Si
Anat al cinema: No
Sortit a sopar: No
Dit “t’estimo”? Sí
Perdut algú important? No
Abraçat a algú? Sí, a mi les abraçades em donen vida
Discutit amb algú? Sí, sempre discuteixo amb algú.
Somiat desperta: I tant...
podríes...:Menjar-te un cuc? No, mai.
Matar a algú? No, encara que és una afirmació que pot canviar segons les circunstàncies.
Tenir sexe amb algú del mateix sexe? No
Cantar en un karaoke? M'encantaria!!!!
Ser vegetarià? No
Anar begut? No
Jo tinc: Dolor i molta calor
Jo desitjo: Tenir diners suficients per viure dignament i ajudar a les meves filles.
Jo escolto: al Beatles, a Serrat i infinitat de música de diversos estils, la música és la meva vida.
Jo li tinc por: A perdre la gent que estimo, a no ternir-los a prop.
Jo perdo: la memoria
Jo em barallo: Per defensar el que crec que és just.
.Jo necessito: Diners
Jo li dec: Tinc un deute inmens amb la meva filla Marta, que ho va deixar tot quan vaig estar malalta per cuidar-me.
Em fa mal: Que m'ignorin
Tens un diari? Uii! no n'he tingut mai, i si el tingues ara, quan l'obris ja no recordaria el que hi volia esciure.
T’agrada cuinar? Gens, si cuinés sempre jo, no menjaria
Tens un secret que no hagis explicat a ningú? Si, molts
Creus en l’amor? Sí
Et vols casar? No, no vull cometre mai més el mateix error.
T’agraden les tormentes? No, em fan por
La persona més rara? Jo
La persona qui millor et coneix? La meva amiga Tiscar
El professor més avorrit? la profesora de labors
La persona que és la teva ànima bessona? No la puc dir, però estic segura que la tinc.
La persona que més et va ensenyar? Les meves dues filles.
La persona que més enyores? El meu pare
La frase que més fas servir al msn? No utilitzo el msn.
El grup que més t’agrada? Beatles
El teu desig més gran? Curar-me
Aniversari: 15 Octubre
Signe: Balança
Color de cabell: En realitat es blanc, però mel pinto de diferents colors, normalment castany tirant a pelroig.
Color d’ull: Marrons
Número: 15
Mes: Juliol
Estació de l’any: Estiu, sempre estiu
Esport: Cap ni un.
per veure....Muntanya o platja: Platja
Barça o Madrid: Baaaaaarça!!!
Sol o neu? Sol, el sol em dona vida.
Cotxe preferit: Chrysler Voyager, però jo tinc un Opel.
Durant les últimes 24 h, has ... :Plorat? Si
Ajudat a algú? Si
Comprat alguna cosa? Sí
.Estat malalt? Si
Anat al cinema: No
Sortit a sopar: No
Dit “t’estimo”? Sí
Perdut algú important? No
Abraçat a algú? Sí, a mi les abraçades em donen vida
Discutit amb algú? Sí, sempre discuteixo amb algú.
Somiat desperta: I tant...
podríes...:Menjar-te un cuc? No, mai.
Matar a algú? No, encara que és una afirmació que pot canviar segons les circunstàncies.
Tenir sexe amb algú del mateix sexe? No
Cantar en un karaoke? M'encantaria!!!!
Ser vegetarià? No
Anar begut? No
dilluns, 13 de juliol del 2009
QUE SERÀ SERÀ
Molt sovint em pregunto com serà la meva vida d'aqui uns quants anys, si encara hi soc, es clar.
Jo mateixa em responc moltes coses que son les que jo voldria que siguessin quan jo m'anes fent gran, molt més gran que ara.
Es molt curios però hi ha coses que veig que fa la gent més gran que jo, que no m'hi veig fent-les, que crec que no faré mai. En canvi n'hi ha que me les miro amb bons ulls, que m'agradaria que passessin.
Aixó és el que serà però mai és el que és, el destí dona tantes voltes que és impossible imaginar-te que d'aqui uns anys estaràs en algún lloc llunyà, o que feràs algunes coses que mai t'han passat pel cap.
Jo encara me'n faig moltes més, tinc una incertesa que em fa patir molt, la meva malaltia és nova, i segons diuen cronica però no degenerativa, però, ells que saven? si no tenen ni idea de que vé, que la provoca, com tractar-la i el més important com anirà evolucionant, perquè fins ara no no n'han acertat cap de les teories que tenien.
També penso moltes vegades que m'agradaria enamorar-me i tenir un futur on pogués compartir la meva vida amb una altre persona, que em mimés, que m'estimés, i amb qui pugui passejar per la vida placidament agafada de la seva mà.
Quantes incerteses oi?, però la realitat encara que a mi m'agradi somniar la tinc clara, la realitat és ara, és avui, que sap que passarà demà?.
M'agrada acompanyar els meus blocs amb una cançó, i crec que aquesta aqui hi queda molt bé, ja em direu si us agrada, i com viviu vosaltres el "Que serà"
Jo mateixa em responc moltes coses que son les que jo voldria que siguessin quan jo m'anes fent gran, molt més gran que ara.
Es molt curios però hi ha coses que veig que fa la gent més gran que jo, que no m'hi veig fent-les, que crec que no faré mai. En canvi n'hi ha que me les miro amb bons ulls, que m'agradaria que passessin.
Aixó és el que serà però mai és el que és, el destí dona tantes voltes que és impossible imaginar-te que d'aqui uns anys estaràs en algún lloc llunyà, o que feràs algunes coses que mai t'han passat pel cap.
Jo encara me'n faig moltes més, tinc una incertesa que em fa patir molt, la meva malaltia és nova, i segons diuen cronica però no degenerativa, però, ells que saven? si no tenen ni idea de que vé, que la provoca, com tractar-la i el més important com anirà evolucionant, perquè fins ara no no n'han acertat cap de les teories que tenien.
També penso moltes vegades que m'agradaria enamorar-me i tenir un futur on pogués compartir la meva vida amb una altre persona, que em mimés, que m'estimés, i amb qui pugui passejar per la vida placidament agafada de la seva mà.
Quantes incerteses oi?, però la realitat encara que a mi m'agradi somniar la tinc clara, la realitat és ara, és avui, que sap que passarà demà?.
M'agrada acompanyar els meus blocs amb una cançó, i crec que aquesta aqui hi queda molt bé, ja em direu si us agrada, i com viviu vosaltres el "Que serà"
dilluns, 6 de juliol del 2009
VIVIR DESPEINADA
VIVIR DESPEINADAHoy he aprendido que hay que dejar que la vida te despeine.
Por eso he decidido disfrutar la vida con mayor intensidad.
El mundo está loco. Definitivamente loco: Lo rico, engorda.
Lo lindo sale caro. El sol que ilumina tu rostro arruga.
Y lo realmente bueno de esta vida, despeina.
- Hacer el amor, despeina. - Reírte a carcajadas, despeina.
- Viajar, volar, correr, meterte en el mar, despeina. -
Quitarte la ropa, despeina. - Besar a la persona que amas, despeina.
- Jugar, despeina. - Cantar hasta que te quedes sin aire, despeina.
- Bailar hasta que dudes si fue buena idea ponerte tacones altos esa noche, te deja el pelo irreconocible.
Así que como siempre cada vez que nos veamos yo voy a estar con el cabello despeinado.
Sin embargo, no tengas duda de que estaré pasando por el momento más feliz de mi vida.
Es ley de vida: siempre va a estar más despeinada la mujer que elija ir en el primer carrito de la montaña rusa, que la que elija no subirse.
Puede ser que me sienta tentada a ser una mujer impecable, peinada y planchadita por dentro y por fuera.
El aviso clasificado de este mundo exige buena presencia: Péinate, ponte, sácate, cómprate, corre, adelgaza, come sano, camina derechita, ponte seria, ...
Y quizá debería seguir las instrucciones pero ¿cuando me van a dar la orden de ser feliz?
Acaso no se dan cuenta que para lucir linda, me debo de sentir linda ...
¡La persona más linda que puedo ser! Lo único que realmente importa es que al mirarme al espejo, vea a la mujer que quiero ser.
Por eso mi recomendación a todas las mujeres: Entrégate, Come rico, Besa, Abraza, Baila, Enamórate, Relájate, Viaja, Salta, Acuéstate tarde,
Levántate temprano, Corre, Vuela, Canta, Ponte linda, Ponte cómoda, Admira el paisaje, Disfruta, y sobre todo deja que la vida te despeine!
Lo peor que puede pasarte es que, sonriendo frente al espejo, te tengas que volver a peinar.
MAFALDA
Aquest és un regalet que m'ha enviat una amiga avui, via Mail, i m'ha agradat tant que n'he fet un bloc.
Amb el teu permis Eva, gràcies.
diumenge, 5 de juliol del 2009
Ens hem de posar al dia.
Últimament la meva joiera preferida, MSO joies (la meva Marta), està treballant molt i creant moltes col·leccions noves, a mi la veritat, m'encanten, sabria quina triar, es clar, com tothom tinc les meves preferències, però no les diré, aixó si, us n'ensenyaré algunes perquè veieu la bellesa i la diversitat de les seves creacions.
ARRACADES AMB NOTA MUSICAL
NOTA MUSICAL
COL·LECCIÓ GRETEL
COL·LECCIÓ GRETEL
FLOR DE LOTUS
ANELLS COMBINABLES
Ja veieu, n'hi ha per tots els gustos, si voleu veure totes les col·leccions, podeu trobar-les a la seva WEB, al seu BLOG i també a la seva botiga virtual ETSY
ARRACADES AMB NOTA MUSICAL
NOTA MUSICAL
COL·LECCIÓ GRETEL
COL·LECCIÓ GRETEL
FLOR DE LOTUS
ANELLS COMBINABLESJa veieu, n'hi ha per tots els gustos, si voleu veure totes les col·leccions, podeu trobar-les a la seva WEB, al seu BLOG i també a la seva botiga virtual ETSY
divendres, 26 de juny del 2009
ADEU, MICHAEL
"Amb el dolor de no tenir-te,
Però sobre tot,
amb la joia inmensa
que m'ha proporcionat
disfrutar 50 anys de la teva música."
"Adeu Michael, sempre et portaré dins el meu cor."
Avui a la matinada, m'he assabentat de la mort de'n Michael. Si penso egoistament, m'ha fet mal, el trobaré molt a faltar, però si penso en ell, crec que és el millor que li podia passar.
Jo l'he seguit des de que un dia vaig veure dalt d'un escenari inmens a una engruneta de 5 anys, que cantava i es movia com mai havia vist.
Ell no es va convertir en un artista, l'estrella ja la portava dins quan va neixer, tal com cantava i es movia, era impossible que un nen tant petit ho hagues pogut aprendre tant aviat.
Pobre Michael, tant com ha tingut i mai no ha pogut tenir l'únic que ell sempre va desitjar "Ser un nen petit", un pare maltractador no el va deixar ser nen i ara, de gran, encara posava a la seva finca de "Neverland" totes les figures de Peter Pan que trobava.
Cada cop que sento com el tracten, com el critiquen, em fa mal escoltar-ho, si, ha estat un personatge excentric, i com hauria-ho estat vosaltres al seu lloc?.
Jo sento profundament la seva mort, per mi ha mort el millor, el rei,musicalment parlant, i personalment, espero que ara pugui disfrutar de tot el que no va poder fer mentre vivia.
Un blog per tú Michael, perquè amb la teva música has omplert algúns dels millors momwents de la meva vida.
Si us mireu el video, veureu que està constantment jugant i rient, dues coses que no va poder fer mai quan era petit.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)