divendres, 26 de juny del 2009

ADEU, MICHAEL






"Amb el dolor de no tenir-te,
Però sobre tot,
amb la joia inmensa
que m'ha proporcionat
disfrutar 50 anys de la teva música."


"Adeu Michael, sempre et portaré dins el meu cor."





Avui a la matinada, m'he assabentat de la mort de'n Michael. Si penso egoistament, m'ha fet mal, el trobaré molt a faltar, però si penso en ell, crec que és el millor que li podia passar.

Jo l'he seguit des de que un dia vaig veure dalt d'un escenari inmens a una engruneta de 5 anys, que cantava i es movia com mai havia vist.

Ell no es va convertir en un artista, l'estrella ja la portava dins quan va neixer, tal com cantava i es movia, era impossible que un nen tant petit ho hagues pogut aprendre tant aviat.

Pobre Michael, tant com ha tingut i mai no ha pogut tenir l'únic que ell sempre va desitjar "Ser un nen petit", un pare maltractador no el va deixar ser nen i ara, de gran, encara posava a la seva finca de "Neverland" totes les figures de Peter Pan que trobava.

Cada cop que sento com el tracten, com el critiquen, em fa mal escoltar-ho, si, ha estat un personatge excentric, i com hauria-ho estat vosaltres al seu lloc?.

Jo sento profundament la seva mort, per mi ha mort el millor, el rei,musicalment parlant, i personalment, espero que ara pugui disfrutar de tot el que no va poder fer mentre vivia.

Un blog per tú Michael, perquè amb la teva música has omplert algúns dels millors momwents de la meva vida.



Si us mireu el video, veureu que està constantment jugant i rient, dues coses que no va poder fer mai quan era petit.

dimarts, 23 de juny del 2009

PER SANT JOAN



Amb aquesta cançó que em porta molts records de la meva infantesa, i em fa tornar a sentir una nena corrent, tot el barri demanant fustes per cremar, us vull desitjar que tots tingueu UNA REVETLLA FELIÇ.

Abraçades pòr tothom.

diumenge, 21 de juny del 2009

Sigueu feliços...



Aqui us deixo un video que m'ha fet riure fins que ja no podia més i reia i plorava.

Fixeu.vos el poc que costa ser feliç i riure de forma totalment ioncontrolable, sense saber perquè, només riure per riure, uns segons de felicitat.

Felicito a les persones que sel's ha acudit aixó i ho han plasmat en aquest video, tant de bó ho fessim més sovint.

Vinga, que s'enssorri aixó!!!

dilluns, 15 de juny del 2009

Fa temps, va arrivar el perdó

Avui m'he pogut adonar d'una forma molt clara , que a més del perdó, que ja feia temps que el tenia, podia parlar d'ell ( el meu marit)amb altres persones que també l'havien conegut i no sentir cap sotrac al cor, i fins i tot explicar les coses que tenia bones, sense odiar-lo.
La persona que me'n parlava el tenia amb molt bon concepte, i l'hi ha vingut molt de nou quan jo li he dit que era la seva dona,m'ha dit- La primera dona? i jo li he contestat,- no la primera i l'única, quan es va morir encara estavem casats, encara que no vivia amb mi, jo vaig ser la dona de la seva vida ( 17 anys junts) i ell l'únic home la la meva vida, encara no n'he tingut cap més, crec que en vaig quedar una mica escarmentada.

I jo he continuat parlant amb ell de totes les bones aptituds que ell tenia per l'art i de les coses que van fer que no acabés bé la nostre rel·lació.

També he parlat de la seva mort, sense dolor, com una cosa natural.

Crec que avui m'he adonat que ja forma part d'un passat que ja es passat del tot, i que si hi penso o en parlo, no em predueix cap emoció, no bona ni dolenta.

Estic contenta per haver arribat fins aquest punt.

dilluns, 8 de juny del 2009

EL VIOLINISTA A LA TEULADA



Ara,després de molt anys de no sentir-ne ni a parlar, de no veure cap imatge, ni sentir cap cançó, no em feu dir perquè, em ba venir a la memoria aquesta pel·licula que em va robar el cor i aquesta música que et remou totes les emocions.

Es un músical, ja saveu que a mi els musicals m'encantan, però heu de veure, sentir, i viure amb ells tota aquesta historia d'una familia que va tenir la mala sort de neixer jueva, i només per aixó, es veu obligada a deixar-ho tot i canviar de residencia,més ben dit, marxar de casa, sense saber on poden anar.

Aquest magnific actor i cantant que amb aquesta cançó et fa tremolar fins les entranyes, es diu TOPOL, tots son grans artistes, però ell és l'ànima d'aquesta historia.

Us la recomano.

diumenge, 7 de juny del 2009

EL SECRET

Si has vist el CD d'El Secreto, es senyal de que EL TEU MOMENT HA ARRIBAT.

Jo tinc pendent de llegir el llibre, però he vist el CD i crec que si tothom cregués en les seves possibilitats i ho cregués amb força, plenament convençut de que ho aconseguirà, és fa realitat, no us podeu imaginar la quantitat d'energia que tenim dins, i que no treiem si no és en un cas molt extrem.

Jo no escric sobre aquest tema, perquè ara tothom en parli, i s'hagi posat de moda, no. Jo ho vaig viure, ho vaig pensar i va passar, al moment, no m'ho podia creure, em vaig espantar i tot perquè jo mai hagues cregut en que l'energia de la meva ment pogues fer realitat un desig.

Va passar fa bastants anys, potser 10 més o menys. Vam anar a passar el dia a Barcelona amb la Gemma i la Laura, la meva filla i la seva amiga, vam anar pel port vell, vam passegar molt i estavem molt cansades, tant que el primer bar que vam trobar allà mateix al Port vell que hi havia unes taules a l'aire lliure, vam seure i vam demanar unes begudes. Al cap de mitja hora, encara no ens les haviem portat, jo estava tant rabiosa i tant empipada amb aquell cambrer ( que ja havia increpat un parell de vegades) que en aquell moment miro a la barra i veig que el cambrer agafa una plata plena i es dirigeig cap a les taules, vaig desitjar amb totes les meves forces que li caigues tot a terra i es trenques tot, i va ser fulminant, al mateix instant que ho vaig desitjar va caure i es va trencar tot.

Em vaig espantar, no podia ser una coincidencia, era impossible, i em va saber tant greu que ara quan tinc molta energia retinguda, procuro no desitjar res amb tanta força.

Us he explicat tot aixó, perquè després de veure aquest video, he sabut que tot el que diu es pot aconseguir. Tú ets l'únic que controla la teva realitat, ningú més pot pensar per tú, només tú.

No ho jutjeu a la lleugera, la nostra ment és infinitament capaç de canviar el nostre mon, només hem de voler-ho, desitjar-ho, i , aixó si, no esperar miracles, potser hi ha coses que no es complirant al moment, però si creus en tú, acabaràs essent l'únic que podrà governar la teva vida.