Es tard, molt tard, com cada nit espero sentir aquella sensació dolça, placentera que sento quan tinc son. Quan tinc son i em fico al meu llit i sento que es el millor moment del dia, el que em produeix més plaer.
Però avui no vol venir, en seu lloc hi ha el sil-lenci que ho envolta tot, que em fa sentir una pau infinita, em podria passar hores, moltes hores envoltada del meu sil-lenci, llegint o pensant. M'agrada inventar-me coses que em podrien passar o que podria fer i que segurament mai no es feràn realitat, o pensar en el que he fet durant el dia i intentar donar-li la volta, i pensar, pensar i pensar.......
S'ha fet molt tard, ja son més de les 3 i encara estic llegint, i no tinc son, no puc dormir, però el llibre és prou interessant i quan em fan mal els ulls de tant llegir, els tanco i torno a deixarme envoltar pels ritmes del meu amic sil-lenci.
Es curios, no tothom veu o més ven dit sent el sil-leni de la mateixa forma, hi ha molta gent que l'espanta el no sentir res a la foscor. A mi m'agrada, tanco els ulls i em deixo portar per les dues coses, allà al meu llit al meu mon, al meu sil-lenci a la meva foscor, es com estic millor, i si a més d'aixo s'hi afageig la dolça sensacoó de la son, llavors ja es fantàstic.
Dormir i oblidar-te de tot per unes hores, i tenir treballs si et despertes a recordar on ets, o per quin canto del llit has de baixar, o quin dia és, o que haig de fer avui.
Al cap d'una estona quan ja estàs amb el cap al seu lloc, ja no hi ha la pau, ja no hi ha sil-lenci, comença de nou la vida.
A mi el que m'agrada més poder estar al costat d'una persona i no veuret obligat a dir res, poder passejar en sil-lenci i que no sigui violent que a l'altre persona també li agradi. No us podeu imaginar la quantitat de coses que es poden dir amb la mirada i amb el llenguatge corporal.
A vegades el sel-lenci, és el meu millor amic.
"The sounds of silence" de Simon & Garfunker, una petita joia i un plaer pels sentits.
Aquest matí hem comentat amb l'Oriol (el meu gendre) que ens agradava moltissim aquesta verssió que ha fet en José Mercé de "Mammy Blue", la veritat és que jo tinc una debilitat per escoltar com canta aquest home, m'encanta, em transmet el sentiment que ell hi posa en tot el que fà.
La veritat es que quan era molt joveneta ja l'escoltava i ja era una de les meves predilectes, llavors la van fer famosa els "Pop Tops" i sonava a totes hores i a totes les discoteques.
Però no posaré un doblet, no, avui no.
Aquesta entrada la dedico especialment a l'Oriol i per aixó només posaré la cançó de Jose Mercé. De fet no li cal res més perquè la verssió es fantàstica i ella sola ja omple tot el blog.
Doncs, va per tú ORIOL, (ep!! que amb els gendres s'hi ha de quedar be oi?)
“Si por un instante Dios se olvidara de que soy una marioneta de trapo y me regalara un trozo de vida, aprovecharía ese tiempo lo más que pudiera”.
Posiblemente no diría todo lo que pienso, pero en definitiva pensaría todo lo que digo.
Daría valor a las cosas, no por lo que valen, sino por lo que significan.
Dormiría poco, soñaría más, entiendo que por cada minuto que cerramos los ojos, perdemos sesenta segundos de luz. Andaría cuando los demás se detienen, despertaría cuando los demás duermen.
Si Dios me obsequiara un trozo de vida, vestiría sencillo, me tiraría de bruces al sol, dejando descubierto, no solamente mi cuerpo, sino mi alma.
A los hombres les probaría cuán equivocados están al pensar que dejan de enamorarse cuando envejecen, sin saber que envejecen cuando dejan de enamorarse!
A un niño le daría alas, pero le dejaría que él solo aprendiese a volar.
A los viejos les enseñaría que la muerte no llega con la vejez, sino con el olvido.
Tantas cosas he aprendido de la vida... He aprendido que todo el mundo quiere vivir en la cima de la montaña, sin saber que la verdadera felicidad está en la forma de subir la escarpada.
He aprendido que cuando un recién nacido aprieta con su pequeño puño, por primera vez, el dedo de su madre, la tiene atrapada para siempre.
He aprendido que un hombre sólo tiene derecho a mirar a otro hacia abajo, cuando ha de ayudarle a levantarse.
Siempre di lo que sientes y haz lo que piensas.
Si supiera que estos son los últimos minutos que te veo diría “te quiero” y no asumiría, tontamente, que ya lo sabes.
Mantén a los que amas cerca de ti, diles al oído lo mucho que los necesitas, quiérelos y trátalos bien, toma tiempo para decirles “lo siento”, “perdóname”, “por favor”, “gracias” y todas las palabras de amor que conoces.
Nadie te recordará por tus pensamientos secretos. Expresarlos. Demuestra a tus amigos y seres queridos cuanto te importan.
Y se feliz... y deja que el rio de la vida te vaya llevando poco a poco, sin prisas, disfrutando de cada minuto, de cada instante del trozo de vida que Dios te ha regalado."
Tens el costum de guardar objectes inutils pensant que un dia (ves a saber quan) els pots necessitar? Tens el costum de guardar diners per no gastar-los pensant que en el futut et poden fer falta? Tens el costum de guardar roba, sabates, mobles, i utensilis diversos de la llar que ja no fas servir fa molt temps? I dintre teu? Tens l'habit de guardat baralles, ressentiments, tristeses, pors etc.. NO FACIS AIXÓ!! VA CONTRA LA TEVA PROSPERITAT!!
Es necessari que deixis un espai, un buit, perquè les coses noves arrivin a la teva vida. Es necessari que et desfagis de tot l'inutil que hi ha en tu i a la teva vida, perquè pugui arrivar la prosperitat. La força del buit es el que absorbirà, atreurà tot el que desitgis. Els bens necessiten circul·lar. Neteja els calaixos, els armaris, el garatge, de tot el que ja no fagis servir. L'actitut de guardar un pilot de coses inútils, encadena la teva vida. No son els objectes guardats els que estanquen la vida, es el significat de l'actitut de guardar-los. Quan es guarda, es considera la possibilitat de falta, de carencia, es pensa que demà podrà faltar i que no tindràs manera de cubrir aquestes necessitats. Amb aquesta idea, li estas enviant dos missatges al teu cervell y a la teva vida: -Que no confies en el demá. -Que penses que lo nou i lo millor no son per tu. Desfes-te del que ja ha perdut el color i el brillo. Deixa entrar el nou a casa teva i dins teu.
Encara que menuda no s'adigui gens amb el que ja ets ara, una dona fantàstica, per mi sempre seràs la meva menuda, la meva nena tant esperada i desitjada.
El dia que vas neixer, va fer una dia precios, d'estiu, amb un sol radiant que ja presagiava el tresor que estava a punt d'afagir-se a la familia. Va ser el dia més feliç de la meva vida, quan et vaig tenir als meus braços i vaig veure la meva menudeta, la meva vida va canviar completament, per sempre.
Ara, que ja has volat del niu de la mama, a pesar de que et trobo molt a faltar, estic molt orgullosa de que al fer-te una dona i viure pel teu compte, encara veig en tu tots els valors que jo he intentat inculcar-te sempre barrejats amb els que tu ja tens per naturalesa, la teva integritat, la teva deliciosa inocencia, la teva fermesa i voluntat per tirar la teva vida endevant, en fi un munt de valors que fan que em senti la mare més satisfeta del mon.
PER MOLTS ANYS MENUDA MEVA!!!!!!!! T'ESTIMO MOLT!!!
Aquesta cançó sempre em fa pensar en tu, pels ocells que fan niu als teus cabells,(els teus somnis) i perque la primavera (tu) es mor si no pot anar de passeig.
Espero que t'agradi aquesta verssió, jo l'he trobat preciosa, no l'havia sentit mai.
Avui m'he decidit a fer un bloc d'esperança, que parla del demà, del demà al que mai arrivas perquè sempre vas un dia enrrera del teu demà.
No m'havia plantejat mai la vida d'aquesta manera i avui xafardejant pel youtube, he trobat una cançó, cantada per una nena petita que sincerament les paraules que ella canta a la cançó, m'han donat una lliçó, una manera de veure la vida molt diferent, i a mi m'ha arrivat al cor y m'ha ajudat precissament aquesta cançó, perque aquests dies estic una mica, o potser un molt nerviosa per com m'aniràn les coses a partir de demà o de la setmana que bé.
La setmana que bé tinc moltes coses, que per mi son crucials, i que segons com vagin em poden cnaviar la vida. La veritat es que només faig que donar-hi voltes.
I m'he assegut devant l'ordinador i una má bondadosa, que segur que sempre tinc al meu costat per ajudar-me, m'ha portat a escoltar el que diu aquesta cançó i si, mira, m'ha alegrat el dia, he començat a mirar-ho d'una altre manera.
Demà, es demá i avui quan s'acabi el dia, tornarà a ser avui i demà seguira sent demà, sempre eternament un dia després del que estas vivint, per tant, demà no em pot fer patir ni preocupar perquè mai serà demà, i avui vull viure les coses bones que passin al meu voltant i aixi dia a dia, i no em penso preocupar per el que passarà la setmana que bé, ja ho faré quan arrivi el moment, mentres tant no cal pre-ocuparse, es millor ocuparse'n, sense el pre quan calgui.
Moltes vegades deixes de passar un bon dia amb els teus, o deixes de disfrutar de qualsevol cosa del dia que estàs vivint per res, perquè quan arriva el demà, ja no existeix el que et preocupava.
Aqui us deixo aquesta nena cantant la verssió en Espanyol de la cançó "Tomorrow" del musical ANNIE.
Avui 14 de Maig és SANTA GEMMA, el sant de la meva nena petita, una nena petita que ja te 24 anys, però que per mi sempre serà la meva nena.
La meva Gemma, que per poder-li posar aquest nom em vaig haver de barallar amb part de la familia i amb el capellà que l'havia de batejar. La familia no m'importava gaire perquè vaig pensar que ja s'hi acostumarian, però amb el capella li vaig dir que si no volia posar-li aquell nom, aniria a batejar-la a un altre lloc on no m'hi posessin problemes, es que era una mica carca i deia que Santa Gemma era una santa extrangera i la veritat es que no surtia a cap santoral, vaig haver de buscar qui tenia una Gemma a la familia per saber quin dia havia de celebrar el seu Sant.
Sempre que penso que hi ha àngels entre nosaltres, la imatge que hi poso es la de la Gemma. De petita em va donar una mica de guerra, perquè sempre estava malalta i només volia la mama, la portava sempre a coll o agafada a les meves cames, i amb aire d'autoritat li deia a la seva germana Marta (que era 3 anys més gran que ella)"La falda de la mama és meva".
Ara que ja és una dona, té uns valors morals i d'educació que em fa sentir orgullosa de ser la seva mare.
Avui doncs, Gemma, petita meva et vull felicitar d'una marera especial, et posaré una cançó d'en Frank Sinatra que es diu "I got you under my skin", per dues raons. Perque et porto sota la meva pell i et tinc tant profund dins el meu cor, que ets realment una part de mi.
I també perquè avui fa 10 anys que "LA VEU" tal com li deia tot el mon, el gran Frank Sinatra es va morir, i no he trobat una manera millor per recordar-lo que fer servir unes paraules i una cançó seva per desitjar-te un feliç dia.
Felicitats Carinyo!! T'estimo i sempre et portaré sota la meva pell.
Moltes vegades m'ajuda a recuperar l'ànim, també moltes em fa sentir més fràgil, em fa cridar, riure, plorar, em cura el cor quan està mal ferit, i sobretot em fa somniiar, quan la sento, tanco els ulls i sempre m'imagino com viuria jo l'historia que ella m'està explicant.
Des de que tinc us de raó, mai he viscut separada d'ella, m'ha acompanyat tota la vida, no sabria viure sense tenirla sempre a prop meu, m'ha salvat de molts mals moments, perquè em fa feliç, tant me fa com va vestida, amb texans ajustats i estripats, amb vestit llarg i els cabells al vent, amb mini faldilla i cabells de colors, amb trajo i corbata, amb tendresa o em força, amb sentiment o amb odi, estrident o suau com les onades del mar, es igual totes i cada una d'elles em transporta, fa que per uns minuts la meva vida sigui diferent, perfecte o imperfecte, es igual, però diferent.
Algunes vegades penso que podria viure amb moltes menys coses, la societat que ens envolta ens fa creure que son necessaries moltes coses encara que realment en podriem prescindir. I m'he posat a eliminar mentalment el que no necessito, la veritat es que deu ni do les coses de les que podria prescindir, no diré totes les que no necessito, però si us dire les que per mi son la meva vida, les que cada dia em donen forces per començar un altre cop, quedareu parats del poc que jo necessito.
Les més importants son la meva mare i les meves filles, sempre en primer lloc. Els meus estimats llibres, sense els que no podria viure. I ella, sempre ella, acompanyan-me sempre a tot arreu on vaig, sempre dins meu, sempre ajudan-me a viure.
ELLA, és la música, visc gràcies a ella.
Aquesta bellissima cançó, interpretada per ANDREA BOCCELLI i MARTA SANCHEZ, refelxa el que sento jo per la música.
Fa uns dies que estic neguitosa, intranquila, no sabria explicar-ho, se que a una part del meu cor li passa alguna cosa, que no es del tot feliç.
Jo no estic al seu costat, però entre nosaltres hi ha una unió tant gran que quan ella pateix o està intranquila, jo ho sento, ho visc, al cap i a la fi ella es una part de mi i com dirien els "Pereza" "Su sangre corre por mi tripa.
Carinyo,ja se que tens tot el dret a tenir dies baixos, a dubtar, a pensar que no has pres el camí correcte, en fi a questionarte si vals prou, si ho fas prou be.
Jo només et puc ajudar estant per tu, dien-te que t'estimo i que no et desanimis que tens un gran talent, que no t'has equivocat, que tu vals tant, com a persona i com a professional que no es podria pagar amb diners, que ets especial, que ets una lluitadora i no tinc cap dubte que una guanyadora.
Recordo que quan eres adolescent només hi havia una cosa que et pogues calmar quan estaves triste o quan et passava alguna cosa que et feia patir. Recordo les hores que et passaves tancada a la teva habitació, escoltant una vegada i una altre al teu grup preferit, a SAU, només ells tenien aquest poder sobre tu, fer que un novol negre es transformés en un sol radiant.
Amb aquesta intenció et dedico aquesta cançó. Saps que passi el que passi sempre et quedarà:
Tal com us vaig prometre, aqui us poso dues cançons que també son d'amor, però d'un amor més dolç, d'un amor que no et fa patir i que et fa somniar en trobar-ne un per tu. A qui no li agradaria que algú li digues aquestes pareules tant boniques que diu en aquesta cançó en PAUL ANKA, a mi m'encantaria ser el destí d'algú.
YOU ARE MY DESTINY
Aqui us deixo també una altre canço que em va omplir el cor de tendresa la primera vegada que la vaig sentir, i que segueix passant el mateix cada cop que l'escolto. Es com un caramel amb gust d'amor.
Avui estic romanticona, i he pensat que en lloc de fer un doblet com sempre, podria fer una entrada també amb dues cançons, però diferent.
Avui us posaré les dues cançons d'amor més boniques i també més tristes que he sentit mai. Però tot i ser tristes a mi cada cop que les escolto em fan sentir una enveja... jo mai he tingut ningú que m'estimes així amb aquesta devoció ni que hagi escrit una cançó d'amor per mi i n'hi ha d'amors d'aquests, jo els he vist, però a mi no m'han tocat.
Aqui teniu les cançons.
JAQUES BREL "NE ME QUITE PAS" (No em deixis mai)
ALBERT MARTINEZ - NOTRE DAME DE PARIS - BAILA MI ESMERALDA
No totes les histories d'amor han de ser tant tristes, però avui m'han vingut al cap aquestes dues. Potser demà en triaré dues que tinguin un bon final d'aquells de " I fueron felices i comieron perdices".
M'agrada somniar pentinant estels i dibuixar el somris de la lluna mentre espero l'alba.
Jaume Marin
Aquesta entrada la dedico a la Joana, ella que és tant generosa n'ha fet una perque veu que tots els seus amics estan una miqueta tristos i vol animar-nos.
A mi m'ha arrivat al cor. i per aixó li poso aquesta cançó i li dedico aquest poema.
D'entre totes les cançons del mon aquesta es la que jo considero més meva, la que puc dir que és la meva cançó, sempre em fa somriure i escoltar-la sempre em fa feliç. Per aixó Joana, estimada amiga, va per tu, per que somriguis amb nosaltres.
