No podia faltar al meu blog una referència al meu sempre estimat i admirat Joan Manuel Serrat.
Es inexplicable com a cada una de les seves lletres, em sento completament identificada.Ees una cosa molt curiosa, sembla que les hagi escrit per mi, pensant el que jo penso i sentint el que jo sento. Amb el temps m'he adonat parlant amb la gent i també amb les meves filles, (que desde abans de neixer ja escoltaven en Serrat desde el ventre de la mare), que a ells i elles també els passa el mateix.
Es fàcil identificarte amb una lletra que parli d'ell tant si ets home com dona, pero amb una cançó que parla dels sentiments d'una mare i una filla, jo em pregunto, com ho sap? està cantant el que jo sento i la meva filla em diu el mateix, aquesta infinita tendresa i complicitat amb la que expresa aquests sentiments, es una cosa que a mi em posa la pell de gallina.
Avui, com faig molt sovint, he estat escoltant un disc d'en Serrat, i he sentit com cantava aquesta cançó i he pensat que la volia compartir amb vosaltres, jo me la sento molt meva, sento exactament el mateix que ell diu.
Disfruteu escoltant i veient el mestre.
Seria fantàstic
que anés equivocat
i que el wàter no fos ocupat.
Que fes un bon dia
i que ens fes bon pes.
Que sant Pere, pagant, no cantés.
Seria fantàstic
que res no fos urgent.
No passar mai de llarg i servir per quelcom.
Anar per la vida sense compliments
anomenant les coses pel seu nom.
Cobrar en espècies i sentir-se ben tractat
i pixar-se de riure i fer vola coloms.
Seria tot un detall,
tot un símptoma d'urbanitat,
que no perdessin sempre els mateixos
i que heretessin els desheretats.
Seria fantàstic
que guanyés el millor
i que la força no fos la raó.
Que s'instal-lés al barri
el paradís terrenal.
Que la ciència fos neutral.
Seria fantàstic
no passar per l'embut.
Que tot fos com és manat i ningú no manés.
Que arribés el dia del sentit comú.
Trobar-se com a casa a tot arreu.
Poder badar sense córrer perill.
Seria fantàstic que tots fóssim fills de Déu.
Seria tot un detall
i tot un gest, per la teva part,
que coincidíssim, et deixessis convèncer
i fossis tal com jo t'he imaginat.
----------------------------------------------------------------------
Ara, ja, sobren les paraules, no creieu que tot aixó seria fantàstic? jo si.
